17a KÀRSTICA BTT Biking Point, Vicente Land.

17a KÀRSTICA BTT Biking Point, Vicente Land.

Vull començar aquesta crònica manifestant el meu suport i solidaritat amb el País Valencià arran de les inundacions devastadores que han patit en els últims dies. Ànims!

Tornem a parlar d’una cursa que conec prou bé doncs era la tercera edició consecutiva que hi poso la veu i en el pas d’aquests anys n’he vist el seu potencial.

Que dir de l’entorn de Vallirana, el Baix Llobregat és tan variat que et permet gaudir de l’esport sense cap impediment, la radialització de les carreteres amb totes les ciutats i els municipis que en pertanyen tenen a tocar Cervelló i la Serra de l’Ordal, espai natural d’una bellesa increïble.

 

 

Enguany els caps pensants del Club Ciclista Pinxo Vallirana tenien com a objectiu no sortir-se gaire del que sempre ha sigut el full de ruta per a fer una pedalada amb marcat segell tècnic, disset anys donen per a molt i veient com estimen i protegeixen el seu territori i amb la proximitat d’un Parc Natural com és el del Garraf, l’any vinent quan la KàsrticaBTT assoleixi la majoria d’edat veurem que apart de fer-se gran, continua sent molt gran el seu esperit i anima.

 

 

Amb el Jordi Vicente com a Cap de Circuit fent l’impossible per a acontentar a tothom amb la seva sensibilitat del territori i amb un sacrifici poc entès. Un home que estima tant la cursa que vol per a la gent que valora la Kàrstica BTT és capaç de no anar de vacances amb la família i quedar-se fent prospeccions de terreny, neteges, reunions amb propietaris forestals, et demostra el grau d’implicació que hi aboca. Ets imprescindible en aquesta societat Jordi.

Les tasques de funcionament de la moguda que munten les tenen molt ben distribuïdes i això es nota tan sols arribar. Prova d’això teníem en la recepció dels participants un espai nou i adaptat per a poder fer la sortida i estacionar més de 100 cotxes. D’aquesta manera teníem la zona de serveis al ciclista separat del punt de sortida a molt pocs metres d’aquesta. Un encert total!

Per causes de força major teníem però que fer un canvi d’última hora a la sortida de la distància llarga de 45 km AVENTURA KÀRSTICA allargant amb mitja hora més la sortida que finalment es feia a les 09:30 h.
L’ESSÈNCIA KÀRSTICA de 36 km amb més desnivell que la llarga i per tant més dura sortia 3/4 de 9 del matí.

 

 

De mica en mica començàvem a veure cares conegudes del mundillo i posteriorment moltes cares de gent amb els típics nervis del matí i d’altres ja fent rodillo o estirant cames. La festa dels corriols estava a punt de començar i el canvi d’ubicació de sortida despistava als adormits que arriben tard.

Gasssss al pedal i en res ja els tenim a tots xalant i patint per a no fer figa en una cursa dura pel tipus de terreny i exigent per la tècnica que obligava a tenir mínimament per a no quedar-se despenjat.

Com sempre la Kàrstica passa factura a la mecànica, la pedra i la grava malmet molt els canvis i les cadenes, arriben els primers abandonaments per trencament de transmissions. Una pena nois!
La resta van fent segons ens indiquen en els punts de control i d’avituallaments, molts passen ràpid per aquests punts i d’altres aprofiten per agrupar-se i així fer part de les zones més compromeses amb gent que pot marcar-te millor les traçades, sembla ridícul pensareu, però no ho és.

 

 

Teníem gent molt bona i amb molta cama i aquest sempre són els que trenquen el ritme de cursa amb els grups perseguidors i alhora com ja es coneixen doncs van controlant-se, sempre que vagin junts és clar o si es veuen, sinó aquí ningú regala res i tothom vol guanyar.

Aquesta pedalada popular no puntua per a cap campionat però això no impedeix que s’hi concentrin molts ciclistes experimentats amb ganes de batalla, alguns vinguts de Còrdova, un de València, un Andorra i molta gent de Tarragona. Vaig fer un sondeig als bikers per a treure’n l’entrellat i saber com varen conèixer aquesta cursa. La majoria em deia que per les xarxes socials tenien tota la informació linkada amb el web de la cursa. Són molt importants les XXSS i cal posar-s’hi per a no rovellar-se. Una bona informació esdevé la millor comunicació.

Tornem a la cursa i ho fem sense parlar gaire dels noms propis que la varen guanyar o van pujar al sempre peculiar podi de la Kàrstica BTT Biking Point de Vallirana.

 

 

Avui us vull parlar del Benet Vicente, pare del Jordi, creador del recorregut. Aquest home és una eminència del ciclisme català. El teníem present perquè la cursa era un homenatge en vida a una trajectòria molt lligada a les dues rodes i als pedals concretament.
El dia abans de la cursa sortia de l’hospital després d’una caiguda que va patir en caure d’un nesprer i que l’hi va ocasionar el trencament del fèmur, ens va dir que vol seguir pedalant.
Amb 87 anys i amb una vitalitat com la de els seus nets Borja i Cèsar, que varen pujar al podi per categories, l’avi Benet estava molt orgullós d’ells dos, de la seva esposa Roser i com no del seu fill Jordi i la Charo, la nora.

Esport i família. Valors i amistat. Aprenentatges de la vida que ens poca explicar i ens emociona del tot micròfon en mà.

Com veieu la trajectòria del Benet Vicente va acompanyada per a una sala museu personal on hi guarda tots els trofeus que ha adquirit amb els seus 60 anys damunt la bicicleta, el seu santuari.

 

 

Un dia d’aquest potser tu que estàs llegint aquestes lletres també tindràs un sala d’exhibició com aquesta, tan debò sigui així. Però preferiria que els teus ulls estiguessin igual de brillants que els del Benet diumenge passat.

Seguim amb la cursa i ho fem agraint ara l’ajuda dels participants, com de costum varen ser prou nets i respectuosos amb el medi ambient i no ens vàrem trobar casos d’incivisme. Ho comentava amb una de les noies que va pujar al podi, i em deia que feina tenien a controlar la fletxa els indis.

No adjunto la classificació perquè la trobareu a Nova Timming (Runedia) però si unes quantes imatges del que va ser capaç de fer el Gonçal de FotosCursa, quin fenomen!

https://www.facebook.com/FotosCursa/

Ens vàrem trobar quan ja recollia els bartols però no va trigar a venir i saludar-me, després però de recollir l’entrepà de botifarra, que encara no havia menjat el paio….. Tan currar no pot ser pas bo!

Recordo parlar-ho amb el José Luís Sierra el dia abans de la cursa, ja en tinc ganes de venir! _ l’hi vaig dir.
Valorant això que s’hem desperta i em provoca una mena de sensació d’efectivitat màxima, ja penso en l’edició 18 de la Kàrstica BTT. Hauré de començar a reservar dates per a l’any que , hi ha festes que haig de viure i la de Vallirana és de les que no em vull perdre per a res del món.

Fins aviat Pinxos de Vallirana!

Salut, pau i muntanyes!

By | 2019-09-18T12:00:21+00:00 setembre 18th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a 17a KÀRSTICA BTT Biking Point, Vicente Land.

About the Author: