5 CIMS Breda, el calor de la tardor.

5 CIMS Breda, el calor de la tardor.

Diumenge passat érem a Breda per viure una altra edició de la 5 Cims amb l’staff BESTTRAIL.
El Parc Natural del Montseny presentava un aspecte increïble després de les pluges que ens va deixar la llevantada la setmana passada. Això si, també ens va deixar boscos, urbanitzacions i càmpings malmesos especialment a Gualba i Riells Viabrea.

En principi les curses no es veurien molt afectades tot i que a causa dels arbres caiguts en passos concrets es feia una variació en el recorregut, sense alterar gens ni mica però el funcionament de la prova.

A Breda sempre ens acollen amb els braços oberts i és que lògicament aquesta cursa repercuteix positivament sobretot en la restauració i ho justifiquen els més de 600 participants i tots els acompanyants que tranquil·lament sumant el personal de staff pot arribar a concentrar unes 1000 persones.

Molt content com sempre de trobar-me amb la meva segona família, i és que amb tots/es els companys/es de BESTTRAIL tinc una relació especial i carregada de sentiment i amistat.

Haig però abans de fer un repàs al que va ser per a mi la 5 CIMS, fer autocrítica.
Vaig tenir un lapsus dins la locució de la cursa fent esment a un sistema de cronometratge que no teníem, sóc conscient que em vaig equivocar. Un error de comunicació que lluny de ser entès com a una mala pronunciació o una afonia em va provocar una decepció curta però intensa. Ho vaig resoldre amb una rectificació. Qualsevol diria que vaig estar al brífing. En fi, no seré mai perfecte perquè no ho pretenc, però m’emprenya tenir una llacuna tècnica com aquesta en una cursa.

Dit això sols quedava veure com aniria la cursa en l’apartat esportiu i competitiu i per sort els romans i romanes que arribats de pobles, ciutats i països diferents ens varen oferir unes curses espectaculars.

Hi havia força pota en totes les distàncies però especialment en categoria masculina a la de 50km tindríem un cartell prou potent com per a fer que les primeres posicions és disputessin amb molta lluita i alhora amb un fair play increïble.

 

 

El canvi d’hora de la nit de dissabte a diumenge encara va ajudar més a què els corredors estiguessin frescos a les sortides de la de 24km17km i la curta que serviria per a iniciar-se al trail amb uns divertits 10km i +300.

L’opció de participar en equips també ho feia atractiu, i és que cada vegada més els corredors i corredores representen uns colors, els del seu equip o club. Uns amb patrocinadors i d’altres sense però amb les mateixes cartes per a jugar.

Vull recordar molts moments viscuts en aquesta cursa però sempre em quedo amb els que he compartit en veu alta i amb el micròfon a la mà. M’esforço en no oblidar els altres moments en els quals em puc relacionar amb els protagonistes i mantenir xerrades tot posant-ho al dia de tot i més.

Vaig notar un cop més que la gent es transforma mentalment en el moment que es vesteixen d’esport i són dins d’un calaix de sortida, els nervis sempre hi són però per això la nostra tasca d’animació ha de servir per evadir-los i sobretot per a recordar ells/es que ben aviat ja estaran corrent.

El patiment és un ingredient essencial per a poder assolir reptes i sobretot per a conèixer cadascú on es troba el sempre temut límit, és normal per a tots els qui practiquen trail assumir que el patiment forma part d’aquest esport, potser en altres esports aquesta paraula no és tant determinant però us puc assegurar que la capacitat de superació dels corredors i corredores no la tenen alguns esportistes. Córrer per la muntanya és molt bonic i sobretot si ho fas gaudint-la i et vas endinsant per racons desconeguts i paratges de postal.

 

 

No vaig trobar gaires corredors a meta que em diguessin que no havien patit, al contrari. Afegit a l’esforç de cada quilòmetre  calia sumar la calor que també hi jugava un paper clau.

En aquesta cursa no podíem oblidar la hidratació precisament per la calor atípica a finals d’octubre que ens va fer durant tot el cap de setmana i que podria jugar una mala passada a aquells que no regularien bé les forces i l’autosuficiència.

Les fotografies oficials de BESTTRAIL en aquesta cursa anaven a càrrec del David Rueda, Pau Aguilera i de Roger Salanova que situats en punts ben singulars anirien caçant amb un one to one a tots els participants. Brutals imatges amics!

 

 

Al Facebook de BESTTRAIL s’estan compartint les fotos, segur que t’hi trobes!  https://www.facebook.com/besttrailevents/?ref=br_rs

Aquí us deixo les classificacions generals:  https://drive.google.com/drive/folders/1bTn3tbclVXp1QS7MdMYjssOB6W84sZld?fbclid=IwAR05TJgzRsmswfwp06Q2NSucWxzw6RkMAu3hmUDm3z0iupJUkDIhMJNhjpk

Molt content de veure a tants romans coneguts i que aquests et dediquin el millor somriure. Potser com dic sempre el millor de la meva feina és que em permet créixer al voltant de molta gent que amb els seus objectius també va creixent personalment i esportivament.

El Montseny, en estat pur i els corredors deixant la seva petjada a cada quilòmetre, sensacional.

 

 

Com de costum sé que els meus companys/es ho donen tot i fan fàcil el funcionament de les curses i tot i que darrerament llegeixes comentaris en contra de BESTTRAIL, jo que en formo part i he crescut al seu costat em sento per moments desconcertat i confús.
Tothom ens podem equivocar, sols així podem rectificar i millorar i creieu-me si us dic com de predisposats n’estem els qui formem la família BESTTRAIL. Ens aixequem després d’una caiguda sempre.

És difícil satisfer a tothom, quasi bé impossible diria jo. No plou mai a gust de tothom i com que som últimament especialment crítics amb certs serveis que sovint els entenem genèrics arreu i no sempre és així, caldrà fer autocrítica per a millorar-los. Caldrà fer el que sempre fa BESTTRAIL quan finalitza una cursa, i això es fa per a ser inflexibles i més forts i revertir la situació si convé fer-ho.

Defensaré sempre BESTTRAIL com ho faig amb tot el que en aquesta vida se m’ha plantejat en el meu camí i ho faig i ho faré perquè els primers que volem sempre que els corredors tornin a casa seva amb un bon regust post cursa i amb la sensació d’haver viscut una experiència única, som els qui posem la nostra professionalitat a la disposició dels esportistes protagonistes, que en resumits comptes són qui paguen les inscripcions i provoquen que molts tinguem feina.

A les curses per muntanya sempre i passen coses i aquestes sempre són tractades al moment i sense marge de demora si esca i es fan les actuacions que es considerin més oportunes. Jo vaig veure a Breda una sintonia molt positiva amb els participants i l’organització, altra cosa és que després algú faci un comentari en una xxss amb la voluntat de posar-ho tot a rodar. Legitim però.

Sento que la crònica va en una direcció provocada també pels romans, no em fa mai por dir el que penso. Callar segons que no va amb mi, i és per això que sempre vull agafar molts imputs dels esportistes en relació amb la prova esportiva que han disputat, si alguna cosa faig quan no estic xerrant és preocupar-me de què no els hi falti res, i si veig que no tenen el que es mereixen ho dic a l’organitzador sense cap mena de problema i amb tota la confiança del món.

 

 

Estem millorant tots plegats i en molts casos veure aquestes millores et fan sentir feliç en molts moments de la cursa, i com sempre la camaraderia entre tants corredors i corredores va ser total.

Un luxe tenir tanta pota a la 5 CIMS amb la de curses que hi havia el passat diumenge i en especial, al Campionat de Catalunya de la Trepitja Garrotxa. Com podeu veure aquest esport es ben viu i si la gent acudeix a una cursa Made in BESTTRAIL  perquè saben que professionalitat no n’hi faltarà.

 

 

Abans però de tancar aquesta reflexió vull agrair al Pere Tutusaus (Director de BESTTRAIL) la seva preocupació per la situació familiar i personal que darrerament vivim a casa amb la meva dona i el meu vailet, això diu molt de la qualitat humana del “jefe“. No em vull oblidar de les abraçades, petons i ànims del passat diumenge, sense dubte la meva feina si la vaig fer bé en bona part és per culpa vostra.

Enhorabona de nou a tots els guanyadors/es en cada categoria i distancia, esteu com el vinagre!

Gràcies BESTTRAIL per permetre’m viure experiències increïbles i per donar-me la possibilitat ja no de ser un bon speaker, sinó de millorar com a persona.

By | 2019-10-30T12:27:24+00:00 octubre 30th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a 5 CIMS Breda, el calor de la tardor.

About the Author: