9a BTT Rupit-Pruit, el caviar de poble.

9a BTT Rupit-Pruit, el caviar de poble.

Pocs organitzadors poden organitzar una cursa un dissabte pel matí, els amics de Ruptibike tenen la patent des de fa nou anys i ho fan amb una il·lusió desmesurada.
Amb un hàndicap com és l’impacte que genera el turisme a Rupit i a Pruit cal saber gestionar molt bé tot plegat, cal també com no establir un consens perquè tot i ser pocs veïns no sempre tots estan en la mateixa partitura i com passa a arreu sempre hi ha qui prefereix ser una nota anàrquica.

 

 

En el cas de Rupit us podeu imaginar el que suposa omplir a les 08:00 hores del matí el pàrquing d’autocaravanes, campers i cotxes amb portabicicletes.
On aparcaran els turistes? I els autocars? Em preguntava sovint. Ho tenen tot sota control i per això no es vol sobrepassar en 300 els inscrits a la seva pedalada per Collsacabra, i també per això no es pot fixar en un diumenge la cursa.

 

 

Rupit i Pruit són per a mi pobles de postal, de pessebre. Un atractiu que fa que molts participants i facin nit amb les seves famílies i de pas consumeixin els productes de la terra. La gastronomia també és clau perquè els restauradors sovint omplen els seus menjadors amb el cartell de complet.

Una cursa no cronometrada i sense podis potser no és un caramel per molts bikers, però és que per a molts si ho és. Quan pretens gaudir del teu esport preferit en un entorn espectacular i sense presses i en el que com cada any busques quin tram nou han inventat el Toni, l’Albert i companyia, el cronometre és el de menys.

Amb uns al·licients com aquest cal esperar que molts participants s’ho agafin amb molta calma, perquè saben que el millor no està a l’arribada sinó entre els 42km o els 27’5km.
A les 09:00am sortida conjunta de tots els beteterus que feien un ascens fins a les antenes on estratègicament s’estira el grup i uns amb el ganivet a les dents i d’altres amb el mòbil preparat per a fer fotos inicien la seva cursa.

 

 

Amb el Jordi Costa com a fotògraf de cursa immortalitzant als participants i amb molts i molts voluntaris pencant per a donar-ho tot. Conec bé aquesta zona degut  a les dotze participacions en la massificada Cabreres BTT que surt de l’Esquirol. És un paradís de senders, corriols i miradors per als amants del ciclisme de muntanya.

Totres les imatges oficals aqui:  http://bttrupitpruit.blogspot.com/

La meva funció era el de menys, tot i que em consta que tant els participants com els amics de Rupitbike estaven contents amb la meva aportació, els veritables protagonistes varen ser els col·laboradors que any rere any fan possible que aquesta cursa sigui una festa més que una competició. A Rupit hi vas a gaudir i jo em vaig posar en aquest paper i com que era coneixedor de la presència de molts visitants doncs em vaig encomanar a distreure a uns i d’altres.
El bon rotllo i sobretot el saber fer és el que em fa xalar micròfon en mà i sense això la meva formula queda totalment orfe. Agraeixo molt a la gent que fa feliç als altres i a mi en especial em fa feliç veure la camaraderia que hi ha i el feedback entre tots els esportistes.

 

 

Sense cap mena de dubte puc repetir en aquesta crònica que dins del pot petit hi ha la millor confitura. No cal tenir el que no necessites, cal desgastar la vida amb el que realment et faci brillar i buidar-te com a persona, la resta és parafernàlia i postureig.

Sóc de poble si, i menys a les ciutats a la resta de pobles m’hi trobo ben a gust. Les massificacions ja no les suporto i quan haig de fer cues per a tot, per norma el que faig és girar cua i a “otra cosa mariposa“.

La tercera vegada que vaig a Rupit a locutar una cursa, dues en Trail i aquesta en BTT i les sensacions són molt semblants tot i que els espais de treballs ben diferents. Tot flueix amb una calma dolça i no hi ha sal pel mig que pugui espatllar-ho. Si tens la sort de comptar amb gent de poble que governa el municipi i que alhora són dinamitzadors d’aquest, saps que formes part del que estan parint.

 

 

Posar veu a una festa com aquesta en un dissabte on molta gent encara va a torn de feina és un luxe i alhora un privilegi. Veure com en els petits pobles encantats de Catalunya s’hi respira un aire molt diferent del de la metròpolis és un privilegi, respirar aquest aire és allargar la vida.

No hi ha noms de guanyadors ni de guanyadores, tampoc de qui va arribar primer, res d’això, el que vull es transmetre la sensació de que també es poden fer curses sense cronometratge sense que això redueixi l’atractiu presencial dels esportistes. No tot és competir, no tots els esportistes eren a l’Ultra Pirineu el passat cap de setmana i ni molt menys aquesta emblemàtica cursa podia permetre’s el gust de prescindir dels amateurs perquè sense ells, no hi hauria ni esportistes Top ni cursa.

Vaig acabant i ho faig agraint als amics de Rupitbike que haver-me proposat al mes de març posar veu a la seva pedalada. Dies així els gaudeixo molt i potser em beneficia que no hi hagi servei de cronometratge, així puc viure dins dels temps una gran experiència entre molta gent.

L’any vinent en fareu 10, ja vaig reservant la data per fer-ne 10 junts no fos  cas que em perdi de nou una de les curses més esperades per a mi de tot l’any.

 

Gràcies Rupitbike!

Salut, pau i muntanyes!

By | 2019-10-08T13:33:21+00:00 octubre 8th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a 9a BTT Rupit-Pruit, el caviar de poble.

About the Author: