CUABARRADA BTT 2019, l’àliga en expansió.

CUABARRADA BTT 2019, l’àliga en expansió.

Diumenge tornàvem a locular una cursa de ciclisme de muntanya, en porto tres de seguides i no m’importaria gens que les properes també ho fossin. És muntanya i és ciclisme i això a mi em dóna un xic més de joc. Com passa amb el Trail les sensacions sempre entre natura, hem resulten condicionades, sé que ho passaré bé i podré fer que els allí presents també s’ho passin bé.

 

 

Per segon any consecutiu anàvem a Canyelles amb els amics de O2Sports, el  David López i l’Andreu Fernández com a experts caps de curses ho tenien tot lligat i així és un luxe tenir-los junts en un mateix equip, per aquest motiu suposo que poden assolir la creació d’un grup de treball on cada component s’integra en l’staff i brilla en el seu apartat. Chapeu TEAM O2Sports!

Si començo felicitant a la organització és pels motius que hi ha i que fan que vulgui fer aquest encís, el resultat de la cursa si veus els comentaris dels participants i si escoltes el feedback d’uns i altres ciclistes que et truquen o t’envien àudios de veu, entens que va ser una festa de les que és recorden i cal marcar al calendari l’any vinent.

 

 

Començarem parlant del més important, els quilometratges i la zona. Primer de tot cal recordar que aquesta pedalada parteix del Parc Natural del Garraf i ràpidament després d’un ascens diferent fins al Pic de l’Àliga on s’entra ja al Parc Natural del Foix i Parc Natural d’Olèrdola els quilòmetres hi son de la mateixa manera que hi ha història pel camí.

 

 

La sensibilització és alta per tant cal gaudir i minimitzar l’impacte de la cursa al mateix temps que es compleixen els primers quilòmetres dels participants a la distància reina, els 40km de la Cuabarrada BTT. En aquesta dotzena edició s’hi ha posat esment, això és el primer que es detecta quan veus als participants de la marxa de 30km, alguns infiltrats en el caixó de sortida de la llarga fent un canvi de decisió a última hora, i és que per a alguns ja se sap que se’ls hi fa curt quan veuen la pota negre i prefereixen patir una mica més….Però  per acabar fent el que fan els més astuts bikers.

 

 

Varen sentir bramar l’àliga i com de feliços estàven, i és que en l’apart temàtic també varen estar encertats els organitzadors, no em negareu que una mica de patxoca sí que feia el Pic de l’Àliga amb aquest improvisat ocellot pel mig del pati.

 

 

Parlant de pati, és ben curiosa aquesta expressió que utilitzem molts quan volem fer referència a la nostra zona d’entrenament sigui per proximitat o per afinitat, “això és el pati de casa”, m’encanta que us identifiqueu tots els i les qui pel micro, ho deixeu anar plens d’orgull. Ningú més que vosaltres romanes i romans sap el que us convé i què us fa sentir realitzats.

Casualment vaig trobar-hi un amic, el Benet Vicente de Vallirana. La vàrem fer petar i vaig gaudir molt de la seva visita, però no em venia a veure a mi especialment, volia veure al seu nét Cèsar guanyar, com així va ser, ja que el jove triatleta i guanyador també de la Kàrstica BTT s’imposaria en categoria Elit Masculí. Són família i ara són amics meus. Sempre hi acabo guanyant en això de les curses.

 

 

El més ràpid de tots va ser l’Albert Planas (Cicles Sans) amb un temps de 01:46:44 per davant de José Luís Delgado (C.C Roquetes) 01:58:51 i del tercer classificat en Màster 30, Toni Martínez 01:59:45.
També en categoria Màster 40 els tres primers varen baixar de les 2 hores. Hi havia molta cama amb sabatilles automàtiques, no parlo d’en Kipchoge, sinó de beteterus que fan por en veure’ls sortir i trencar el grup en 200 metres. Espectacle total.

 

 

De fet quant surti el vídeo que volen fer veureu del cert això que us dic i que us deia. Hi ha maneres de fer i maneres de fer amb voluntat de millorar any rere any. Vaig arribar a descomptar-me dels cops que em deien com havien xalat amb els corriols nous d’enguany. Si a part de tenir un bon equip, saps fer un track prou tècnic i físic segurament t’acabi sortint una cursa de puta mare.

 

 

Amb la competència de La Tramun Bike entre d’altres pedalades, arribar a la xifra de 500 inscrits és un èxit de convocatòria que sols és fonamenta mirant les 11 anteriors edicions.

En el terreny femení la indomable belga, Cleiren Veerle (Team SOLCAMMOTBIKEes feia amb la victòria dels 40km per davant d’un altre gran ciclista, l’Anna Bello i de la tercera classificada i corredora local Izaskun Cebeiro (O2Sports).

 

 

Les fotos que il·lustren la crònica son propietat de Sisco Sans, Àngel Santos i l’Òscar.

Com és habitual en moltes proves esportives els espais on es celebren han d’estar força complets i en aquesta cursa disposavem també d’un ampli village on unificar tots els serveis, que com argumentava a l’inici, ben gestionats fan que la mobilitat i funcionalitat sigui excel·lent.

 

 

Una cursa en sec si, però potser és millor en aquestes condicions que amb excés de fang de la pluja, que barrejat amb la pedra pot fer que certs trams se’t puguin travessar i fer-te anar de corcoll.
Però això és el BTT i cal adaptar-se a qualsevol terreny, el que no pots fer mai és deixar de gaudir.

Gràcies David i Andreu pel tracte de sempre i per preocupar-vos també de què tot quedes ben net i fent petjada verda, junts podem fer més ric el nostre esport sense oblidar mai que l’autèntica essència del ciclisme de muntanya és la natura.

Fins aviat amics del Team O2Sports!

Salut, pau i muntanyes!

By | 2019-10-17T00:24:55+00:00 octubre 16th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a CUABARRADA BTT 2019, l’àliga en expansió.

About the Author: