ELS BASTIONS SKY RACES 2019. Espectacular com mai!

ELS BASTIONS SKY RACES 2019. Espectacular com mai!

 

Ja sóc persona i començo a sentir la mateixa sensació compartida per un percentatge molt alt de persones que igual que jo, varen xalar amb Els Bastions aquest cap de setmana a la Vall de Ribes.

Una cursa que arribava a la seva novena edició i en la que un servidor hi posava veu per tercer any consecutiu. He vist una mica de tot a Els Bastions però sobretot he après i no pas poc.

Arribàvem amb una tranquil·litat meteorològica però alhora amb la preocupació que la normalitat a la muntanya mai existeix i al Pirineu no n’és una excepció precisament.
No teníem pluja a la cursa per fi, tampoc tempesta elèctrica ni situacions d’hipotèrmia per baixades de temperatures.

100km i +6.296 per a la ULTRA amb coronació els cims més representatius de la vall. Entre altres bastions els corredors i corredores havien de coronar la Covil, el Puigmal, Eina, Nou Fonts, Nou Creus, Torreneules, el Balandrau i un Taga més vertical que mai i que va fer de cirereta d’un pastís amb marcat esperit de cursa de muntanya.

La sortida es feia per primera vegada des de la Plaça del Mercat de Ribes de Freser a les 00:00h del divendres entre l’eufòria d’un públic entregat i que  vàrem mirar de provocar perque no es perdessin entre càmeres i smartphones.

 

 

Tot de cara pels més de 260 romans i romanes arribats de llocs tan exòtics com la Xina, Turquia, Paraguai, EUA entre més de 16 països.

1.200 inscrits rècord històric que confirmava les bones expectatives creades amb els canvis fets, com fer de nou un gir en el bucle de sortida i tornada entre Pardines i Campelles.

Ja divendres amb bona part dels companys de staff ens oloràvem que en l’ambient la vibració era molt potent, com el en les grans ocasions.

Unes i altres ens anàvem rellevant per a poder ser al punt clau i en el moment precís. No puc més que agrair la feinada de tot l’equip de voluntaris de la cursa i als companys i companyes de l’staff, la perfecció no existeix però sovint t’hi pots apropar amb molt de compromís, d’esforç i de molta paciència.

 

 

No vull perdre’m gaire en una crònica difícil de controlar per les emocions que em genera reviure els records presents d’uns moments molt ensucrats, sóc tou i un poca vergonya i per aquest motiu suposo puc comunicar amb confiança els relats que es produeixen i en la que m’auto exigeixo amplificar les proeses, les gestes i les èpiques arribades d’una gent apassionada per l’esport que els hi equilibra una mica la vida.

A l’Ultra tot pintava bé pels primers del grup de cursa fins que la neu a les aproximacions a la carena de Nou Fonts va obrir un debat intern al guanyador del 2018 Carlos Mantero que després es va emparar en un decisió global d’un grup perseguidor de 6 corredors més i que provocaria un canvi en el ritme de cursa, crec que la neu gelada que et podia fer patinar en va ser el motiu i alhora una sorpresa per a molts.

 

A les prospeccions prèvies del track es va evidenciar dies abans que les plaques de neu encara no eren toves del tot i zones entre el Torreneules, Nou Fonts i Nou Creus que les petites llengües de neu seguien a les crestes i obligava  a prendre una decisió ferma.

No s’anul·la cap tram, això és muntanya alpina i en una cursa de muntanya com aquesta la neu la podíem tenir a favor i s’afegiria a l’esbarjo de tots inclòs els de la Trail.

 

 

Grampons per a tots/es (també per a mi, gràcies Martí- GRIMPADA) i qui vulgui que se’ls posi i qui no ho vegi clar, doncs sense grampons i sense sabatilles si cal. Arriba el punkismooooo! (allà tu).

 

 

Sabrina Solana (17:56:23) i Josep Maria Rei (15:42:09) s’imposarien en l’Ultra per davant de Esther Hernández (19:15:27) i Mónica Guilera (23:39:29) i de Roger Sanglas (16:50:11) i Albert Navarro (16:50:15) respectivament. Cal destacar l’arribada del Roger i de l’Albert separats per tan sols 4 segons.

 

 

En Dani Pares (10:47:54) va tornar a guanyar a la distància Trail de 76km i +5.497mts.Seguit de Mario Ortiz (11:29:30) i de Alejandro Villarino (11:40:04).

Pel que fa a les romanes l’espectacle va estar assegurat pel que ens deien als punts de control que anàvem seguint per EVORAMA.COM. La maresmenca Natalia Rey (12:55:10) copiava el podi al seu germà i es feia amb la primera posició d’una cursa disputada com mai.

 

En segona posició la gironina Esther Franch (13:13:45) i tercera una Tati Orquiola que havia de volar per no ser enxampada per la Clàudia Tremps que finalment va ser quarta i primera sènior perquè no eren acumulables els premis.

 

 

Pel que fa a la Marathon de 50km i +2.825mts un incident de confusió va provocar un canvi en la ubicació dels corredors al podi.

Arribats a aquest punt de crònica vull relacionar el que us deia a l’inici referent a les sensacions viscudes i de moments que em costaven inclòs de locutar i que per real que fos únicament tenies la informació privilegiada d’uns protagonistes excepcionals com a persones.
Com a corredors que dir, eren els liders de la cursa fins que es varen confondre per motius externs comprensibles i també incomprensibles però que arribats al punt del desastre més absolut varen brindar-nos una arribada conjunta i d’espera humanament molt lloable i emocionant.

Tant el Quim Duran (Inverse) com l’Oriol Prat (Waam) com l’Uri Galvany (Sensacions) varen exhibir un FAIR PLAY que no havia vist mai en directe. Es varen plantar més de 10 minuts a pocs metres de l’arribada per entrar amb els altres companys afectats. No varen buscar culpables ni ens van tirar la cavalleria pel damunt.

 

 

Emprenyats en un tant per cent molt baix, el que varen fer va ser fer d’una cursa en la qual ja no podien guanyar i que s’enduria el Jaume Marsinyach, un molt bon entrenament entre càrregues de positivisme en comanador.

Vaig emocionar-me amb ells i amb l’actitut fraternal i el comportament esportiu que varen exhibir. Gràcies nois per existir, posar veu a una història humana tan emotiva m’ajuda a entendre que el món encara que ho sembli, de moment no s’en va a la merda.

Seguim amb la Marathon i ho fem destaca’n especialment el TIEMPAZO de l’Eva Mesado (06:56:04) entra’n com a segona general de la distància, una animalada senyors i senyores.

 

 

Per últim teníem també la Short amb els seus 27km i +1.596 amb una cremada de pota considerable amb haver de pujar amb les cames fredes a un Taga més vertical que mai i que en les distàncies dictava sentencia als corredors/es que veien en aquest cim una paret que per moment havien de pujar a quatre grapes.

La balear Aïda Pèrez (03:09:10) va volar literalment en una cursa feta per a ella i on es troba com a peix a l’aigua o millor dit com a cabreta entre isards. El guanyador masculí va ser David Coma amb un crono de (02:45:01).

Totes les classificacions aquí:  http://www.evorama.com/ca/live/els-bastions-skyraces-2019

Al Facebook de la cursa podeu veure les fotografies oficials de la cursa i que demostren que ELS BASTIONS són ELS BASTIONS i que varen fer el Marc Sixto, el Jordi Santacana i un recordman Pau Aguilera que de mica en mica va fent-se un espai entre els bons càmeres que tenim a casa nostra. Bona feina monstres!

https://www.facebook.com/elsbastions/?epa=SEARCH_BOX

Gairebé 27 hores i 45 minuts de cursa operativa amb un descans de 4 hores que m’apropen crec ja definitivament a tenir el record d’Espanya en locució de cursa de muntanya Ultres. No és que em preocupi obtenir-lo, però sempre fa gràcia assolir noves fites.

 

 

Els Bastions es fa respectar i alhora estimar, és una cursa que t’omple de país i d’orgull, de terra i d’arrel. Crec que tinc la sort de viure en un país únic al món per la seva geografia i per la seva gent.

Vaig acabant, abans però i de manera inclusiva voldria aprofitar per presentar un nou col·laborador de SPEAKER EVENTS. A partir d’ara faré xarxa també amb SPORTY i GRIMPADA.

A Ribes de Freser vaig anunciar en vídeo que representaria a SIX PRO, l’antifricció que la Mónica a introduït a l’esport i que a canviat la vida a moltes persones no sols als esportistes.

Ben aviat veureu més marques locals i alguna internacional que volen fer camí amb nosaltres com a veu del seu producte.

Això ha estat una iniciativa pròpia que he volgut engegar per tal de donar un impuls al treball que també ofereixo i en la que casuísticament he conegut unes persones encantadores i molt accessibles que m’han rebut sempre amb els braços oberts, no hi veig un ral, però hi veig llum als ulls i ja en tinc prou amb això.

Fins aquí la meva visió, unes mirades rere les meves ulleres de sol i d’altres amb la nocturnitat i traïdoria que em corresponen.

GRÀCIES ELS BASTIONS!
FINS A SEMPRE RIBES DE FRESER!
ROMANES I ROMANS BEVEU AIGUA, VENEN TEMPS DE SÉQUIA!

 

PD: Quina cursa tens Carles Palacios!

 

By | 2019-06-04T15:27:12+00:00 juny 4th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a ELS BASTIONS SKY RACES 2019. Espectacular com mai!

About the Author: