GUALBA TRAIL, el Montseny més salvatge.

GUALBA TRAIL, el Montseny més salvatge.

Si no vas venir, t’ho hauré d’explicar. Començo fent esment a les meves prediccions, que sovint fallen, en relació amb la meteorologia. Dijous dia 17 tenia previst acostar-me fins a Gualba per conèixer de primera mà tots els racons de Can Figueres i de pas, reunir-me amb l’Ignasi (director de cursa).

Les primeres observacions eren un clam, l’espai natural i rural de la Masia i l’amplitud del terreny permetrien muntar un village ben parit que gaudirien tant els corredors i corredores com la mateixa organització, la centralització de serveis a les curses és clau per a poder encabir-hi a tothom i a Gualba enguany estrenaríem un camp d’operacions brutal.

Ho vàrem comentar amb l’Ignasi, ha de ploure i plourà ens diem. Jo era més pessimista i apostava per tenir pluja durant tot el mati, ell per contra era més partidari de ruixar abans de la sortida perquè el terreny estigués immillorable. La va clavar!
Arribo diumenge i bingo, quatre gotes damunt l’herba fresca i el Montseny ben tapat. Ha plogut durant tota la nit i matinada i el pati ha quedat com el tenia dibuixat el Race Director.

 

 

Ja de per si i pel que fa a la meva tasca, haig d’estar més motivat que la resta. A Gualba em vaig donar un cop de pit ben fort perquè sabia que aquesta seria una cursa de les que et fan vibrar.

Començo a locutar i paro per saludar-me i abraçar-me amb gent excepcional que amb els ulls tous motivats per la lectura que feien cadascú de la seva èpica, ens desitjàvem sort i ens dèiem el de sempre, quina alegria trobar-te!

 

 

Companys de batalles com el Roger, el Boig i en Ricard anaven captant tot el que et puguis arribar a imaginar, especialment a les muntanyes on realment es produeix l’espectacle i és viu l’esport de primera mà.
Han de sortir unes imatges brutals, el dia que feia i l’entorn privilegiat ho justifica prou bé. Pura tardor i aquesta encara que sembli que hagi vingut tard, s’hi quedarà i ens farà embogir com mai.

Els romans de la Gualba Trail 21km +1.200 ja feia un quart que cremaven pota quan donem la sortida a la Speed Trail de 13km i +800. En aquests instants s’obren clarianes al cel i veiem bona part del sector per on transcorre un 80% de les curses i que sense núvols presenta un aspecte majestuós, més amunt eren tot núvols i ho feia molt salvatge.

 

 

Teníem clar que en l’àmbit esportiu la cursa estaria ben estructurada tant pel “disfrutre” dels corredors com per la logística i funcionament tècnic d’aquesta. Hi havien zones difícils reforçades amb personal que indicava dels perills al pas dels protagonistes i aquests haurien d’afluixar. Tot això però anava per davant del tub d’aigua que havien de pujar pel seu costat i que molts maleiran.

És realment sorprenent com es poden arribar a buscar racons per a fer lluir als romans i romanes, la muntanya si la coneixes i l’estimes et dóna més del que l’hi mereixes demanar.

La Speed Trail tenia un pedregal horitzontal i amb una caiguda important que obligava a reduir el ritme i sobretot a mirar on posaves els peus. A propòsit d’això, no em vull oblidar de parlar-vos del portal de la cursa. La Gualba Trail té en el seu municipi un Parc Medi Ambiental que serveix d’aparador pels amants de la natura i és per aquí per on s’haurien d’endinsar tots els corredors fent un ascens entre corriols paral·lels a la Riera de Gualba i a la bellesa dels seus boscos. Sols veient les fotos et fas una idea del que va ser pels més de 240 participants la Gualba Trail 2019.

 

 

Llastima que córrer pels núvols o barrejat entre ells et privi de gaudir d’unes panoràmiques úniques, els senders que descoberts al prelitoral et condueixen fins a Can Matas o Can Pareres Vell servien per a recuperar-se. La baixada també era de traca i mocador i no et deixava relaxar-te ni un minut.

Això és el sempre espectacular descens del canó, si no t’havies embrutat, d’aquesta no et lliuraves.

Tot va ràpid també per a mi, abans de preparar-me per l’arribada haig de fer un control de qualitat a les botifarres que l’amic Jordi i el seu company ens estan coent. Un any més vaig tastar una mica de careta de porc a la brasa, si si…. Mala vida.
També feia flaire de fogons i és que tenien una olla d’estofat de senglar per a degustar. Ja et dic jo que la muntanya et dóna més del que tu li puguis donar.

Atenció que arriben notícies de la Speed Trail i és que el primer classificat de la distància curta està a punt d’arribar. Veig una taca groga i negre i a mesura que s’acosta es fan bons els meus pronostics, en Lluc va fresc i se’l veu radiant de cames. El maresmenc es proclamava guanyador a més de 8 minuts del segon classificat, el Celoni Arnau Amadó. En tercera posició i tancant el podi masculí absolut entrava Nil Olivé.

 

 

Aqui teniu els cronos: https://smartchrono.com/sc2/php/resultados.php?cid=744&sid=B&fbclid=IwAR3kdGcQ5dNhQFDEHK0hbQlwD6FCJSKQWNiHFjFg0j-dPZ80dlfOxjIE9eA

Pel que fa a les dones la sempre simpàtica Laia Cuevas (01:41:46) dominaria des de l’inici la prova. Allò de què rendir-se no és mai una opció. El dissabte va fer una altre cursa i a la tarda pachanga de volei platja. Quina bestiaaaaa!

 

 

Molt content de saludar a molts esportistes i encara més de veure com molts d’ells i d’elles han evolucionat en dos, tres anys. A molts els hi he cantat diferents podis i sembla que m’he convertit en talismà d’aquestes persones amb cames de ferro i cor de veritat.

També en el podi femení de la Gualba Trail 21km hi teníem cares conegudes, de fet a la primera ja la coneixeu totes, sobretot les rivals de la Núria Hospital (B-SIDE) que guanyava la Gualba Trail 21km per davant de Silvia Marin (Montseny Maasais) i d’una altre gran corredora i que m’encomana el seu somriure, la Belén Simarro.

 

 

En nois els més ràpids varen ser l’Albert Garcia (B-SIDE) amb 02:01:23 seguit de Victor Saavedra 02:10:45 i del valencià Abel Beltran 02:13:48.
Molta pota i un gran fair play entre tots ells, però amigues……A qui ningú regala res, com a molt es guarden una mica de pólvora per atacar al final.

 

 

Feliç de què ningú prengués mal, i satisfet de veure la cara de felicitat de l’Ignasi i dels seus companys de l’Associació Gualba Trail. Ho dic sempre i en aquesta crònica també ho diré, dins el pot petit hi ha la bona confitura.

Una cursa amb limitació voluntària d’inscripció per part de la organització en un entorn com del de Gualba no ho trobes a molts llocs, on realment pots dedicar temps a conèixer més a les corredores i als corredors. També com que sóc una mica poca vergonya, vaig aprofitar per xerrar amb gent que per primera vegada em trobava i la veritat és que començo a pensar que visc en un món com el de Truman.

Arriben romanes i també romans, unes suades i esgarrinxades. D’altres nets i polits deixant a l’aire el dubte de saber si realment havien corregut o estaven al xiringuito. Esteu fortes punyeteres!

 

 

Poca cosa més a dir tret del que ja sabeu qui em coneixeu, no puc callar segons quines coses tant si aquestes són justes o injustes. Sovint he mirat massa pel que diran sense pensar gaire en el meu treball i si repercutirà segons el que pugui manifestar. Vull continuar sent així, agradaré menys o més, que poc em preocupa! El que vull és sentir-me plenament lliure de saber que allà on poso la veu i vaig perquè m’hi volen, i amb mi al meu sentiment. La dignitat també l’hem de preservar.

Gràcies Ignasi pel tracte i per la confiança, saps que la GUALBA TRAIL proporciona grans dosis de paciència i de feinada, també potser amb alguna emprenyada pel mig. Et vull felicitar públicament perquè curses amb aquest caràcter i essència no en tenim moltes a Catalunya, cuideu-la!

Aprofito doncs per demanar la fi de la repressió del poble català de la mateixa manera que exigeixo la llibertat dels presos polítics i els retorn dels polítics exiliats.

By | 2019-10-22T13:51:41+00:00 octubre 22nd, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a GUALBA TRAIL, el Montseny més salvatge.

About the Author: