III Cursa de la Dona de Muntanya, run&fun del bó.

III Cursa de la Dona de Muntanya, run&fun del bó.

Encara em pessigo, ho faig sovint quan alguna sensació perdura gaire en un breu espai de temps. Sensacions que sento passat dos o quatre dies i que m’ajuden a valorar més fredament que i com.
El que vaig viure a Sant Gregori amb Les Nenes Trail i els CorroXtú que resumiré seguidament, cal explicar-ho bé.

Diumenge anàvem a La Cursa de la Dona de Muntanya per primera vegada, una cursa altruista. Una de les excepcions professionals que faig durant l’any. Són feines que la moneda de canvi sol ser humana.
El motiu era, és i serà clau perquè en futures edicions puguem tornar a posar veu en aquesta festa, els beneficis que per tercer any seguit aniran a ONCOTRAIL no es recapten fàcilment, cal bregar molt i elles i ells ho fan fàcil i sempre amb un somriure.

 

 

El feedback és tan natural i poc forçat que des del minut 0 ja estàs integrat perfectament amb l’staff de cursa. Una cursa on hi ha més de 100 col·laboradors i patrocinadors et fa preveure que hi ha hagut molta feina i moltes hores per a poder produir una cursa amb aquest caire.

Samarreta blau cel per a tot l’staff i a trencar el gel micròfon en mà davant de 600 dones, molts marits fent de pares i molta canalla entretenia amb inflables del Castellet.cat i passejades a cavall.

 

 

La professió em dóna l’oportunitat d’aprendre dia rere dia, no era però la primera vegada que em dirigia únicament al sexe oposat. De fet no cal diferenciar-ho o veure-ho com si calgués fer quelcom fora de el comú. Tota la dinàmica de locució és idèntica sempre independentment del sexe, edat o llengua dels protagonistes. Natural, em surt així perquè sóc així, feminista i dels que pensen que un món governat per a dones és potser l’únic bo que ens pot passar per a viure en un món més coherent.

 

 

Alhora el programa va fer i provocar que les sinergies amb les corredores es poguessin palpar ràpidament. Arriba l’hora de fer un entrenament impartit per la Carme Valderrama que faria suar de valent a unes entregades dones. Juntes són molt fortes i diria que perfectes i previsores.
La pinya que fan entre elles és dura i desprèn la resina que ho fa enganxar tot amb les persones allí presents.

 

 

Sentiment de gratitud entre elles i d’una imponent elevació d’autoestima grupal que sempre et deixa sense paraules, suposo que cal ser dona per entendre-ho millor. Tenen una mentalitat i una lògica aclaparadora.
Les organitzadores són unes expertes corredores que han vist de tot dins les curses de muntanya que disputen arreu, saben el que volen i com ho volen, per tant saben que cal oferir a les corredores.

 

 

Una cursa on no hi ha crono no deixa de ser una cursa, sempre hi ha unes guanyadores que pugen al podi tot i que com a guanyadores morals ho són totes. El fair play ja us el podeu imaginar també.
Res a objectar, cap queixa ni cap gest de desacord. En cap moment vaig veure tensió o nerviosisme per part de ningú, estava com al·lucinant de com transcorria la cursa.

 

 

Fem la sortida i conjuntament surten totes i de totes les edats, de les que volen córrer o fer safareig tot caminant amb les amigues, veïnes, germanes o companyes de la feina. Em passa el mateix que el dia 8 de Març on tampoc considero que sigui el dia de la dona. Perquè els altres 364 dies de l’any no ho és, o com va parit això?

Amb el Narcís (Ràdio Sant Gregori) fent de tècnic de só, la Conxi regentant el Bar, La Charo fent possible el impossible, El Dario cuidant-me amb molta dedicació i com no, les Glamour Girls.

 

 

Era dins una festa i estava convidat a gaudir-la, ho vaig fer i no em vaig estar de picar de mans a les corredores que anaven arribant. Els espais dels village eren suficientment grans com per encabir-ho tot. La Pineda de Sant Gregori és situada al peu de Sant Grau, dins d’un entorn natural molt guapo.

 

 

Tot rutlla Joan, i sembla que s’ho estan passant prou bé. Doncs encara els faltava la masterclass de zumba que la Fanny Lopez, Laura Fuentes i Laura Noel impartirien per acabar d’adobar-ho tot.
No visualitzo la imatge de què els homes estiguem fent aquestes classes de pura explosió, quedaríem rebentats i sense forces, això a elles no els hi passa.

 

 

Aquí teniu un bon recull de fotos obra d’en Xavier Ozalla, que evidencien que va ser una festa i que l’animació va fer acte de presència i fins al final. Estan com un llum!

https://photos.google.com/share/AF1QipOpg8zHGlEMBOxfy8e5pqArFiC4opg3pKhlggq6NCViBtTHiNUjJr38YcAkU1vTNw?key=elo3NjFjeEd0cHZ6Z3dpdjFrMnBkOFpUV3lwMk9n

Les Teresines, no hase falta desir nada más……

 

 

Ja he superat la ressaca, ara cal agrair-los que em volguessin per a posar veu a la seva cursa.
Espero poder tenir disponibilitat per a l’any vinent, sempre com he dit a l’inici, faig algunes feines sense ànim de lucre i aquesta la guardo en el Top3.

Gràcies amigues per tot i per fer-ho per a tantes causes que ho agrairan, el maleit càncer el podem vèncer si anem tots junts de la mà. Sense distinció de sexe ni de religió, físicament mai serem iguals però per dins tots podem deixar de ser diferents.

 

Fins a sempre Sant Gregori!

 

By | 2019-09-06T10:54:50+00:00 setembre 6th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a III Cursa de la Dona de Muntanya, run&fun del bó.

About the Author: