LA NEORURAL, una cursa neobrutal!

LA NEORURAL, una cursa neobrutal!

No sé per on començar el meu resum de La Neorural, així que començo fent una sacada d’honor a favor de l’organització.

Tot i que n’havia sentit a parlat molt no en tenia moltes referències tret de llegir que a les set edicions prèvies ja posaven en relleu una advertència, La Neorural és dura de collons.

En Joan Xicola hem volia fer notar una sensació que no acostumo a sentir gaire sovint, la pressió. En una cursa com aquesta que reuneix tantes coses desitjades pels seus inscrits i com no la voluntat de la mateixa organització que és la primera interessada a fer un track per a morir i ressuscitar alhora. Em comenten pocs dies després de la cursa que si passo la prova repetiré.

Potser sí que en alguna cursa no hauré passat la prova amb la nota desitjada, però 2 minuts després de la sortida estic rebent la felicitació dels qui varen voler que un servidor posés la veu a la seva cursa. Que esperàveu?

 

Arribar a Santa Maria de Martorelles ja va ser un senyal, al Pàrquing em trobo a l’Uri Prat (TEAM WAA) i em dóna la benvinguda, estic a casa seva. Això és Prat Sendra Land, Joan! Em diu.

Al moment veig arribar també l’Aleix Cunillera (Flexor Trail Team) i una munió de romans i romanes que anaven empassant-se la coca de pa i sucre amb un cafè de benvinguda al corredor. Mola molt veure que l’atenció als protagonistes és de Champions League.

 

 

Ens posem en situació de cursa perquè seran 3 hores sense acció en el Village fins que no arribi el primer corredor, així que aprofitem després de la sortida per a recordar als que s’han quedat a meta que la Fira de Nadal del poble també està operativa.

Més de 100 voluntaris per a coordinar una cursa amb 29km i uns demolidors 2.000+ per a treure el fetge per les orelles i els pulmons per la boca. La cursa transcorre per la Serralada de Marina i amb un 95% de corriols i de putades vàries pel camí. El masoquisme d’alguns corredors i corredores no està a l’abast de tothom, la capacitat de patiment en aquesta distància i cursa és similar a una marató on rebentar el carter també és possible.

Mans a l’aire romanes i romans!

 

 

Ràpid m’informa un excompany de feina que col·labora amb l’A.D.F i que em va posant al dia juntament amb el Race Director, Joan Xicola. Els controls informen nosaltres comuniquem, la cursa la fem viva en tot moment.
Tenim un grup de 6 romans que van desbocats i tirant de psicologia i estratègia, com s’ho fan per saber que tenen una marxa més que els altres? No ho pots saber quasi bé mai tot. Així que ja et pots imaginar la situació. Mirades per aquí esbufegades ocultes per allà fins que la cosa ja es disputa entre tres senglars de pota gruixuda.

 

 

Com era d’esperar l’Uri Prat va prémer fort en tot moment i tot i no poder desempallegar-se del creador de Petjada Verda, l’Aleix Cunillera en tota la cursa,  va poder creuar la línia d’arribada en primera posició això si a tan sols 15 segons del corredor del Flexor Trail Team. Aquest cop no hi han despistades per part de ningú i poden córrer com volen. Quin any porten aquest parell.

 

 

Va ser espectacular veure’ls arribar amb tan poc marge i disputant-se la cursa fins al final. Un luxe per a la mateixa cursa tenir aquest nivell de participants. Enguany però hi havia una variació important i com de costum corriols afegits que impossibilitarien rebaixar la marca de 2 hores i 53 minuts del Guillem Campeny l’any passat, l’andorrà va volar com ho va fer l’Andreu Simón en una de les altres edicions.

I és que a La Neorural cada any hi ha molta cama, selectes corredores i corredors capacitats per a córrer una de les curses més dures de Catalunya, així ho reconeix cada vegada més gent. Sovint cal aturar-se, respirar i seguir patint.

 

 

En tercera posició entrava un eufòric i esgarrinxat Eduard Villalba (SIX-PRO) que alhora estrenava paternitat, ja us podeu imaginar com de contents estavèm tot plegats en veure’l pujar al podi amb el seu hereu. Tot i que l’hereu encara ha d’esperar, el pare ha de donar molta guerra i nosaltres ho hem de veure i a poder ser locutar cada gesta.

 

 

Hem de parlar com no de les dones, que tela també com varen fer-la grossa-la.
La sempre somrient Núria Hospital s’imposava amb prou solvència i es proclamava guanyadora amb un temps de 03:39:08s. Un gust trobar-la i saludar-la en els minuts previs a la sortida, igual que a l’Albert i a l’Otto. Si sóc el talismà d’aquests tres atletes, es diu i no passa absolutament res. Us mereixeu tot el bó en aquesta vida carai!

 

 

En segona posició de l’Arbucienca Eva Montero dels Montseny Maasais entrava a meta a gairebé quatre minuts de la Núria, completaria el podi una Marta Muixí orgullosa del carreron que fa fotre.
No em cansaré de dir-ho, hi ha dones que a més d’un els hi treu unes minutades que cauen com pans del cel, que fortes estan les malparides!

 

 

La resta de cronos els teniu aquí:

https://kilometrezero.org/?fbclid=IwAR2-xFPIU_7D2b3VqWc1upLNeNgKwIi9gJk0Nuyt_OXh22-BoJQDE9OXR4I#/results/132?lng=ca

Vaig quedar gratament sorprès del què vol ser i és La Neorural i com no, vaig fer com la majoria dels participants que l’hi varen canviar el nom a l’arribada, ara en direm La Neobrutal.

Tenia dos objectius, el primer és el de sempre. Desitjava que fos una cursa sense incidències i així va ser.
L’altre objectiu era fer valdre la tasca d’uns i altres, no ho dic ni ho faig per a protocol. Qui em coneix sap que sóc una persona sentida i sobretot molt apassionada i professional amb el qual faig i espero i desitjo que també a Santa Maria de Martorelles hagi pogut copsar el cor d’uns organitzadors que en tot moment em varen donar el feedback necessari per a poder fer la meva feina, sense això no puc treballar.

La Neorural no va ser sols una batalla constant contra un mateix, també va haver-hi moments de joia i de festa.

 

 

Vull també fer memòria del que va fer el corredor de l’equip Calzados Diaz López, David Iglesias. Aqui el teniu amb la roda que va treure de la natura, dificil de veure per a alguns, una parada obligatoria per a ell que és incapaç de deixar cualsevol trasto a la muntanya, diu molt de la seva manera d’entendre aquest esport i en el que s’auto imposa deixar la seva petjada verda arreu. Gràcies monstre!

 

 

Gràcies Joan per la confiança feta, ara ja saps com les gasto i com ho faig. No ho diguis a cap organitzador, millor que ho comprovin ells també amb tan sols dos minuts.

Enhorabona Romanes i Romans que vàreu acabar una batalla de les antològiques i que seguiu amb més rampes que el Tourmalet. Als esguerrintxats dir-vos que podeu demanar betadine al tió, als reis o a la mateixa organització. No hi ha com ser corredor per saber el que volen realment un porcentatge alt de corredors/es, volen patir per a gaudir.

Coneguts com l’Albert Torrent d’Ultres Catalunya també varen tastar les maravelles d’un recorregut que et portava revolucionat en tot moment.  Corredores que et recorden d’una cursa en concret, d’altres que et diuen que la teva veu l’han sentit en algun altre lloc, pot ser. Moltes abraçades m’emporto dels que mai pujen al podi i que son fidels a l’adquisició d’un pitrall els caps de setmana.

 

 

Ens veiem ben aviat, que el marisc durarà molt poc i cal cremar molts torrons.

Salut, pau i muntanyes!

By | 2019-12-17T14:26:22+02:00 Desembre 17th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a LA NEORURAL, una cursa neobrutal!

About the Author: