MONTALT CRONO BIKE, Amb ells no pot Glòria.

MONTALT CRONO BIKE, Amb ells no pot Glòria.

Han passat tres dies d’ençà va acabar la primera edició de la MONTALT CRONO BIKE que organitzava el Club Ciclista XURRIBIKERS de Sant Vicenç de Montalt.

Una cursa totalment diferent de les convencionals pedalades amb btt. El seu format no deixava de tenir el principal component, pedalar.
El canvi era significatiu donat que les 18 edicions anteriors de la MONTALT BIKE partien des del Pavelló d’Esports on disposaven d’espai suficient i aparcament pels més de 700 o 800 inscrits que tenien cada any.

Enguany la cursa seria més urbana que mai, ubicant la sortida al costat de l’església i instal·lant el centre d’operacions i l’atenció als ciclistes just darrere mateix de l’església. A més a més el fet de sortir tots els ciclistes de manera neutralitzada durant els 7 primers quilòmetres fent bucles per dins de Sant Vicenç de Montalt va ajudar a estirar molt el grup de 140 participants.

 

Un cop arribats a la carpa d’activació de crono tenien 26 quilòmetres per davant per a fer gaudir d’infinitat de corriols dels quals et fan deixar-te el fetge pujant i les pastilles del fre de disc queden carbonitzades.

Molts ciclistes volien posicionar-se al davant de tot del pilot per arribar a l’entrada de l’inici del tram cronometrat i evitar trobar gaires bicicletes per davant i poder així fer un cursa sense taps, aquesta va ser potser l’estratègia més utilitzada pels bikers pota negra.

 

 

 

Hi havia participació de gent molt rodada i que les ha vist de tots colors tot gaudint de la mateixa passió que d’altres que van amb un punt menys de gas o bé s’ho prenen amb una filosofia més tranquil·la i no tan competitiva. Com sigui tots/es la varen acabar.

Però no pintava gaire bé la cosa, que us haig de dir que no s’hagi escrit ja referent al temporal de llevant i sobretot les conseqüències que ha provocat Gloria. El dilluns de la setmana passada ja em vaig exposar tot anant a una reunió prèvia a la cursa amb el Xavi i el Vicenç (Tresorer i President del C.C. Xurribikers respectivament) a què em passes qualsevol cosa per la carretera.

Vaig veure arbres caiguts a Vallgorguina, Collsacreu, Sant Vicenç a més de veure ploure com crec no he vist ploure mai.

Jo no ho veia clar, però no ho vaig dir en cap moment durant la reunió. La setmana seguia i el temporal continuava castigant-nos des del Delta i fins a l’Alt Empordà deixant especialment afectada moltes reserves naturals i ecosistemes que potser ja hem perdut per sempre.

Com no els boscos varen patir uns efectes devastadors i arribats a aquest punt és quan vull fer valdre el magnífic i miraculós treball que van fer els organitzadors de la MONTALT CRONO BIKE en deixar els corriols com ells els tenien pensats.

Un exèrcit de voluntaris netejant, desbrossant i tallant arbres caiguts dins dels camins i arreglant amb les eines de l’hort cada quilòmetre dels 26 totals. Una autèntica barbaritat!
No us podeu imaginar els centenars de pins que ja afectats per una plaga de fongs varen caure com a escuradents dins del bosc.
Unes imatges que valen més que les paraules que he ordenat per explicar-vos el que va passar.

 

 

Més feina bruta, de la que no es veu però que queda clar que algú estara fent…

 

 

 

Haig de reconèixer que vaig frisar molt amb la cursa i el desenvolupament d’aquesta, ja que les arribades no serien per norma com a qualsevol cursa, un cop acabaven de fer els 26 quilòmetres cronometrats tenien un retorn també urbà d’un quilòmetre aproximadament i alguns esperaven als seus companys a les seves parelles o bé tornaven sense disputar-se l’arribada.

 

 

Tot el que es pedalava en aquest tram dur i exigent era cronometrat, la resta i aprofitant la casualitat també del moment, ja que era Festa Major, anava tot seguint el guió previst i amb una calma controlada i sobretot amb un bon rotllo especial. Les grapetes de bikers sempre t’ofereixen uns moments que recordo amb molta joia, i és que compartir amb qui competeixes la teva afició et fa millor persona i possiblement també millor esportista.

 

 

Els cronos els teniu tots aquí: https://online.cronotime.net/results/5dc01d51e4b035bfb0aa338a?fbclid=IwAR0PnaR2jVUf8AXsK4JarGiDaKHoiNRlItpHJ3lfkEBwvplIqGB7i__mUOs

Un gust tornar a veure a ciclistes del nivell del Ever Alejandro Gomez, el Pajaritu Jordi Roura, el Marc Donadeu entre molts i moltes altres espases del btt internacional i nacional, lògicament els podis els varen ocupar aquells que més varen prémer els pedals i els runyons.

També un ilustre com Melcior Mauri que no es va voler perdre aquesta bogeria de cursa.

 

 

Principi de temporada i molts van ja amb el ganivet a les dents, d’altres et deien que no era dia per a fer la cabra i en una baixada enviar-ho tot a rodar. Tots els dilluns han d’anar a treballar i això sempre és el primer.

 

 

Les imatges que acompanya la crònica són obra del Toni Buch que també gaudeix de la seva passió tot fotografiant moments únics, bona feina company!

Bé vaig acabant perquè l’ho més important ja ho he dit, penso que cal reivindicar sobretot que una cursa en un format nou, amb canvi d’ubicació i amb els efectes d’un devastador temporal podia ser indicatiu a fracàs absolut, doncs no.

 

 

No les tenia totes però dissabte al rebre per wattsap les fotos del treball fet per evitar la suspensió de la cursa em vaig dir, Joan ets un privilegiat també per relacionar-te amb gent d’una qualitat humana que ho amara tot amb força, ganes i d’il·lusió.

Enhorabona XURRIBIKERS, heu fet una primera edició que ha nascut en condicions adverses i així i tot heu estat a l’altura, oferint en tot moment un tracte als participants espectacular i un circuit de somni.

By | 2020-01-29T13:57:31+02:00 Gener 29th, 2020|Sin categoría|Comentaris tancats a MONTALT CRONO BIKE, Amb ells no pot Glòria.

About the Author: