PUIGGRACIÓS VERTICAL RACE, Show Trail pur i dur.

PUIGGRACIÓS VERTICAL RACE, Show Trail pur i dur.

Avui no us vull parlar únicament d’una cursa, perquè la PUIGGRACIÓS VERTICAL RACE és més que 5km de lluita personal a manera de cronoescalada.

Vull agrair especialment al Xavi que volgués tenir també com a la PUIGGRACIÓS X TRAIL la meva veu per aquesta prova, la meva primera vertical i que recordaré per a sempre més.

Dissabte a l’Ametlla del Vallès feia calor, molta calor. Com bé sabeu els que practiqueu esports outdoor la meteorologia sempre juga un paper important independentment de l’estació de l’any, potser per això cal valorar més que una cursa amb sortida a les 18.00h de la tarda tingui tan bona acceptació per part dels corredors/es de curses de muntanya.

 

 

Arribem al cim on l’arribada es preveu a uns 45 minuts de l’hora de sortida i muntem el set de megafonia. No recordo quants cops vaig anar de l’aparcament fins dalt, però vaig fer cames!

Un cop enllestit tot amb la resta de l’staff em dirigeixo al punt de sortida ubicat prop de les piscines i on ja teníem les romanes i els romans preparats per a sortir cada 20 segons.
Uns escalfen una mica i d’altres es reserven les forces a l’ombra.

 

 

Cinquanta dos inscrits i tot llest. Els amics de Top Run que feien el crono ja ho tenien preparat per arrancar la cronoescalada. Com sempre cares conegudes que em saluden recordant-me que ens havíem conegut feia anys a un altre cursa. També corredors que he tingut la sort de cantar podis a diferents curses i que en veure’m s’alegraven de tenir-me allà posant veu a la seva gesta. Un plaer!

Pam sortida de l’Adrià , el més petit de tots i seguit el Rafa i aixi amb ordre tots encaraven aquest 5km verticals durs i purament trencadors. La famosa i alhora temible línia elèctrica impressiona i molt.

 

Al quilòmetre quatre, metre amunt metre avall, hi havia l’encreuament amb la pista forestal que et porta fins al convent situat a la cota alta del cim.

En aquest punt l’expectació era total. Molta gent animant als atletes entre mànegues d’aigua de Protecció Civil que anaven remulla’n als romans. No eren aquest els únics elements d’esbarjo afegits al tram de seguiment. L’escola de música de l’Ametlla del Vallès també hi eren amb uns percussionistes que semblaven deixebles del Timbaler del Bruc. Quina festassa van muntar, al més pur estil Zegama.

En una cursa tan ràpida els ritmes eren alts a l’inici i especialment constants durant el recorregut, i és que en aquest tipus de proves tan intenses no hi ha temps per al descans i la relaxació queda exclosa totalment. Qui no pitgi serà doblat i enxampat pels predecessors que volien evitar ser atrapats i preferien atacar en els primers tres quilòmetres per a poder rebentar-ho tot en els dos últims.

Sols una baixada, la que et portava de l’última torre elèctrica que corona el cim i que escau just al costat de la torre de guaita, aquí ja no podies guanyar gaire però sí que ho podies perdre tot.

Vaig xalar com un garrí damunt d’un bassal, creieu-me, aquesta cursa vertical és un espectacle!
Familiars animant als corredors i corredores i entre ells mateixos un cop arribats i avituallats com era d’esperar també s’anaven animant fent gala d’una camaraderia única i de les que poques vegades tenim la sort de veure.

 

 

Teníem clar que seria una tarda especial i més amb la demostració de fraternitat que exhibien els protagonistes. Dalt del cim els esperàvem amb molta intensitat doncs no teníem gaires referències tret de recordar l’ordre de sortida que es va definir per si sol sense prioritzar l’inici de ningú en especial, ells s’ho varen fer sols així que com us deia sols podíem esperar veure si algú havia atrapat a un, dos, tres o fins a set participants com va fer el guanyador en categoria masculina, Santi Peña de l’equip SPIRIDON TAYMORY amb 42m i 03s o la guanyadora en dones Bianca Barquet del VIGIA TRAIL RUNNING amb una marca de 49:33 i essent 8a de la general absoluta, brutal Bianca!

 

 

Completarien els podis masculins un Oscar Flores (SA- ESPORT) que torna a ser el senglar que tots recordàvem i que sembla ja va fent net de la lesió que l’ha tingut apartat un temps de les muntanyes. Alberto Aguilera (TRI ACTIVA) es feia amb la tercera posició en un intens frec a frec amb el 4t classificat.
Pel que fa a les noies, la Rosa Espachs (SICORIS CLUB) entrava en segona posició seguida de Carla Fajardo (TRI ACTIVA).

La resta de cronos els teniu aquí: https://www.toprun.es/stats/puig-gracios-vertical-19/clasificaciones?fbclid=IwAR1wGN6ubk_zxqa_8sEfoGIlGRhGTAjIM923RPtN3BPZgsd3QuDPwDbVkHA

Amb el Josep que anava fent les fotos de les sortides i totes les arribades i amb l’amic Lluís Galí (El Boig de la Muntanya) que anava disparant dins del track a tots els romans i a totes les romanes, els participants quedarien capturats entre trialeres, corriols, empedrats i molta suor i més calor.

Encara no han sortit totes les fotos oficials de la cursa, però per quan surtin us adjunto a la crònica el link on les podreu trobar i visualitzar.

https://www.facebook.com/pgxrace/?__tn__=%2Cd%2CP-R&eid=ARAmDWoY9J9BKkvMQnEtG4Ow-FiRVcIsTf3kJvSHOQhlJ2t86F4_jHqy8FFcVOiEwD8oLdYQE5fMm4CL

Com sempre vàrem fer pedagogia de la PETJADA VERDA entre tots anem fent net i és molt agradable veure corredores i corredors que et feliciten a cada recordatori a les diferents curses on tenim el privilegi de posar la nostra salsa. Gràcies per acompanyar-nos i ser curosos amb el medi.

La birra amb la Dolors Garí, Tècnica d’Esports de l’Ajuntament va entrar molt bé a la finalització de la cursa, val a dir però que ens la fèiem (la foto) per pur postureig.  Al volant ni una gota, però bromes totes!

 

 

Res més, sols dir-te Xavi que l’any vinent vull tornar, aquesta cursa com deia la recordaré sempre pel fet de ser el meu estreno en lineals verticals.

Gràcies a totes les persones que ho vàreu fer possible.

By | 2019-06-10T21:16:46+02:00 Juny 10th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a PUIGGRACIÓS VERTICAL RACE, Show Trail pur i dur.

About the Author: