SERRATRAIL, això promet!

SERRATRAIL, això promet!

La SERRATRAIL 2019 ja és història, i abans d’argumentar la meva visió del que va ser per a mi aquesta primera edició haig de dir que, aquesta cursa promet.

Vallromanes està immers dins la serralada prelitoral i compta amb més de mil hectàrees de terreny forestal. Com va recordar el batlle, en aquesta petita localitat es practica esport des de fa molts anys. Jo he pedalat molt pel circuit de la Copa Catalana de BTT farà cosa d’uns vint-i-set anys.

Per tant de muntanya i de bosc en van servits, motiu suficient per poder incrustar a la SERRATRAIL les distàncies de 12km21km i la marató de 42km.

No he conegut cap cursa que en el seu inici hagi tingut una estrena 100% placentada, sempre hi ha hagut aspectes a millorar tot i que l’organització ja tenia l’experiència d’organitzar també en aquest municipi la pedalada en BTT SERRABIKE, i alhora, coneixia bé la zona de serveis.

Arribem a les 06:00 del matí i veig un paio de cabells arrissats…. en Bernat Segarra ja surt per a repassar bona part dels circuits. Això pinta bé em dic, ens acomiadem. En vint minuts ja ho tenim muntat. Van accelerant la posada en funcionament dels serveis que GOTZAM oferia com a organitzador a la cursa.
La sortida de la marató era a les 07:15 del matí amb el que obligàvem als participants a sortir amb el frontal, però això va ser anecdòtic perquè varem haver d’esperar fins a les 07:50 a fer oficial la sortida.

El motiu, una furgoneta que havia de repartir els avituallaments es va veure implicada en un incident que va retardar potser massa la sortida, però Murphy existeix i ens va voler visitar en aquell moment.

Nervis d’uns i d’altres però com sempre, els protagonistes atents en tot moment a les indicacions que els anava donant acceptaven aquesta demora, en cap cas es pot iniciar mai una cursa sense els seus avituallaments fixats als punts que determina l’organització.

Podem donar la sortida Joan, em comuniquen, i en un minut tot gira i per fi podem parlar en clau de cursa. Els romans i romanes ja estan corrent!

En tot moment vaig voler estar al cas de tot el que s’estava cuinant, i juntament amb el Rodo i l’Aleix anem fent el seguiment de cursa pels canals de comunicació interns. Tenim gent a la muntanya que en cas de sabotatge podran reaccionar amb temps i eines per a remarcar allò que algú ens pugui treure.

No passen gaires minuts i ja rebem un avís, han tret cintes i afecte a la Marató i a la Mitja Marató.
Sembla que avui serà un d’aquells dies en què no estarem tranquils en cap moment, una mica ja és això però. Tret del moment de relaxació que es produeix en qualsevol cursa quan els corredors ja han sortit, sempre hi ha situacions que de manera imprevista sorgeixen i cal resoldre.

 

Ja tenim de nou però als participants de la Mitja Marató al caixó, això no pot parar!
Moltes cares conegudes i d’altres que feia temps que no veia, els moments de salutació oberta són importants i així ho penso. Crec que amb la meva aportació trec la tensió a més d’un tot i que sóc conscient que en fer el compte enrere, aquesta tensió ja s’apodera dels corredors en general.

Pam!!!! Un reguitzell de cames estirant el grup ens passen pel davant entre olors a crema d’escalfament i a reflex.

Veig als components de l’equip SENSACIONS UVEX i em comenten que han vist a l’Adrià Matas perdut. Em posen al dia i immediatament activem als controls per a què ens facin un detall dels corredors que passen pels punts de control. Cert l’Adrià ha fet marxa enrere perquè s’havia passat un desviament quan anava en segona posició. Sé que porta el telèfon al damunt i li envio unes notes d’àudio i li escric per si s’atura a mirar el mòbil. Per sort torna a la cursa mantenint la segona posició però ara ja a més de 30 minuts del segon primer classificat, el Miquel Corbera del Club Atletisme Montornès.

Estic pendent en tot moment de com evoluciona i es desenvolupen ara ja les dues distàncies més llargues i sense gaire temps a perdre, convoco als participants del Trail 12km.
Una mica el mateix que en les altres sortides, em saludo amb conegudes i amics d’aquest apassionant esport i ara si, amb més gent a l’altre costat de les tanques. Moment ideal per a fer embogir a uns i altres i si més no fer-los partícips del que esta sent la primera edició de la SERRATRAIL 2019.

 

Surten i en quinze minuts fem la sortida de la Marxa Nòrdica, aquí vaig tornar a llençar el gúa als participants i la primera persona que em portava bolets comestibles (Fredolics) era l’Encarni Garcia de Manresa que tindrà per gentilesa d’un servidor, la inscripció 2020 pagada. Gràcies a la resta que de motivats i motivades que vàreu portar també els vostres bolets, encara que fossin tòxics!

En posem de nou a la zona calenta de la cursa, la línia d’arribada i l’Aleix em va informant de qui tenim a punt d’arribar, també un seguit de voluntaris de RUTA (Serveis de Carreteres Catalanes) que també disposen de canal de comunicació intern amb emissores de ràdio freqüència.

Estic al corrent de tot i ja toca cantar arribades….. Això serà llarg i a part aniran intercalant-se les arribades dels primers i primeres classificades de les tres distàncies. Com m’agraden els moments en què veig aixecar la banda de campiona i de campió.

Aquí teniu les classificacions: https://www.gotzam.com/ca/esdeveniments-esportius/Trail-Running/Vallromanes/SerraTrail-Vallromanes-2019-24704/resultats

També podeu, a falta de veure tota la galería de fotos que en breu es publicarà, un video resum previ al que sortirà.

 

La tecnologia també va voler dir la seva i just en el pitjor moment es penja per complet el sistema de cronometratge, ara sí que la cosa es complica. Doncs no tinc els cronos ni sé a ciència exacte les posicions de tots els participants. Per sort el Rodo que és un sac de nervis també té aquella sang freda per a saber solucionar aquests imprevistos, fa la trucada de rigor i en un tres i no res ja podem compartir les classificacions i fer les corresponents cerimònies de lliurament de trofeus.

Buff, podem respirar companys, ens diem uns i altres.

La cursa segueix i cal accelerar el lliurament de premis i postposar el sorteig de material cedit pels col·laboradors, encara falta gent per arribar i tinc de tornar ràpidament a la línia d’arribada i així fins que arriba l’últim participant i veien com la gent comença a degustar les catorze paelles que han cuinat els amics de Cuina 360 amb el Miquel Farin al capdavant del seu exèrcit de cuiners/es.
Ah per cert, estava boníssim l’arròs!

A tot això i abans de finalitzar la crònica vull destacar sobretot dues coses:
Per una part el Fair Play dels participants que en tot moment varen tenir un comportament espectacular i varen saber entendre que a vegades no tot pot sortir tan bé com un desitja.
I per altra banda, vull fer esment als voluntaris que són els que realment han fet la feina més dura de la SERRATRAIL.

Jo hi poso la veu i la passió, però ells fan màgia en situacions imprevisibles, chapeau!

Per a mi aquesta primera edició ha estat un bon aprenentatge per part de l’Organització, que amb els seus encerts i algun desencert va produir una cursa que ja és història, ara aquesta ha de recollir tots els imputs positius i treballar per a millorar. Per davant hi ha la voluntat de consolidar aquesta cursa de cara l’any 2020 i perquè això passi cal no adormir-se i seguir picant pedra com fins ara.

Gràcies a tots els qui l’heu fet possible!
Enhorabona a tots els participants, sense excepció tots teniu un mèrit important.

 

Rodo, Aleix i Staff GOTZAM, no busqueu la perfecció perquè no existeix. Seguiu atents i apassionats com sempre que de ben segur aquesta és com sempre la fórmula dels vostres èxits com a organitzdors.

Fins a sempre Vallromanes, espero que a la tornada no em mateu.
Recordeu que tinc un fill i una esposa, i us donaré tot mon diner, però si us plau, no em claveu aqueixa daga.

Les fotogràfies que acompanyen la crònica són del trempat Ricard Ametller, el Sheriff del visor.

By | 2019-12-03T12:25:52+02:00 Desembre 3rd, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a SERRATRAIL, això promet!

About the Author: