TERRANEGRA TRAIL, ullals llimats.

TERRANEGRA TRAIL, ullals llimats.

El passat cap de setmana va ser molt intens, diumenge amb la Terranegra Trail de BESTTRAIL teníem l’oportunitat de fer d’una cursa realment divertida, un carreron. Ho varem aconseguir sense dubte.

Sobre el terreny i amb les dues propostes per a diferents gustos ens visitaven més de 350 participants que tenien ganes de gaudir com mai dels 11km i 21km. Corren les veus de què aquesta és una de les curses plenes de corriols infinits que fan que no et puguis despistar ni un segon.

Després de la jornada maratoniana del dissabte a Vallgorguina amb la Fira del Bosc i la Pagesia, ens dirigim a Sant Iscle de Vallalta on per tercera ocasió posaríem veu a una cursa que per a mi significa molt. Aquí em vaig estrenar amb BESTTRAIL i des de les hores, segueixen comptant amb mi com a Speaker Oficial. Estic gratament agraït a la Gemma Palau que va ser qui va proposar-me com a veu per a les curses dels de Mataró.

 

 

Arribo i ja veig al meu bon amic Roger muntant, aquest paio no dorm o que coi passa?

Em diu que no ha fet el café i que m’espavili a instal·lar el set de megafonia que vol a anar al Bar Restaurant El Jabalí a prendre la seva dosi de cafeïna. En un plis plas tot llest i apareix el del Vendrell amb el seu exercit Olympus, en Santacana ha fet nit al poble però encara no disposa de Nespresso a la camper.
Ens posem al dia menstrestant van arribant corredores i corredors.

No fa fred, o almenys a mi m’ho sembla. El dia s’aixecarà com el dissabte i si surt el sol tíndrem un matinal de trail magnific, els companys així ho esperen també i sobretot els que estan fent guàrdia a bosc. Tenim una sort molt gran en poder tenir dins l’staff uns tècnics de muntanya tan experts i resolutius, en cas d’incidència saber gestionar la situació és clau i ells en això són els millors.

Ens fem la fotografia prèvia a la sortida amb els romans i romanes, es palpa en l’ambient, volen guerra. No poden esperar gaire més perquè els qui han escalfat tenen les cames calentes i els qui no ho han fet, de seguida ho faran al tenir una rampa d’inici.

 

 

Sortidaaaaaa!!!!

Ja els tenim a tots cremant pota i ràpid comencen a pujar muntanya, el Montnegre és tan dens que a molts llocs ni el sol hi penetra i amb això i les darreres pluges el terreny ha quedat humit i amb un grip espectacular. No era dia de portar sabatilles amb poca adherència.

Pel canal de comunicació intern un Control ens fa saber que ha trobat cintes a terra i signes evidents d’haver vist a qui les treia, ja hi som, ha començat la temporada de caça i els hàbits són els de sempre.

Tram abalisat i sense problema tothom va seguint les marques, quin respir! Últimament sols faig que sentir que la gent es perd o el grup capdavanter l’ha liat, o algú s’ha despistat. Tenia molt clar que en aquesta cursa la precisió seria doblar el marcatge i no amb més cintes ni cartelleria sinó amb personal físic per evitar dubtes als corredors en els encreuaments més peluts.

 

 

Tot anava seguint el rodet de la pel·lícula tal com la teníem gravada, res no podia fallar i teníem que demostrar la llarga trajectòria de BESTTRAIL controlant una serralada com el Montnegre, entre aquesta cursa, la UTMC, la Christmas Bike, la Transcorredor i alguna més podríem dir que ningú té més corriols visualitzats que el Pere Tutusaus.

Ens tornen a avisar els controladors de sectors, els primers i les primeres de les dues distàncies no paren als avituallaments i tampoc a cordar-se bé la sabatilla, van a full gas!

 

 

El dorsal 155 ho va petar tot, A por ellos oeeeee!!!!

En menys del temps previst per l’organització ens arriba el primer classificat masculí dels 11km, amb una marca de 01:02:13 el Jesús Alvarez Morales s’imposaria per davant de Javi Castro Romero 01:04:21 i del corredor del Safir Team, Sergi Anievas 01.04:23 que per 2 segons no va pujar al segon esglaó del podi.

Un quart d’hora més tard i ja arriben les tres primeres noies també separades per molt poc temps. La guanyadora va ser la Nausica Cornadó Pascual amb un registre de 01:21:27 per davant de Sara Laia Galvany 01:22:32 i d’una incansable María Anguita 01:24:17.

Aquí teniu tots els cronos: https://drive.google.com/drive/folders/1jge0eNBNRgjS0f1BRwcbLiKVhP_BuA7n?fbclid=IwAR2hj2DZugtWIlkiV0_eUN3QrYALj1gn0bvzFvWE7LUUrGW4SiRJezFSspY

La cosa seguiria desenvolupant-se sense cap mena de problema, els corredors i corredores anaven arribant i és dirigien al Village ubicat a la remodelada plaça de les Basses, un espai molt ben trobat.

 

 

Però seguíem atents perquè en res arribarien els primers de la mitja marató de muntanya i també podríem tenir record de la cursa, baixar de les 2 hores era realment difícil, però ha varen fer!

El guanyador, Sergi Puigmal (Team VO2) amb 01:59:53 es proclamava vencedor de la TERRANEGRA TRAIL 21km amb marge suficient respecte el segon classificat i perseguidor.
Ara si el Sergi es podia treure l’espina de BURRIAC XTREM d’enguany.

El segon classificat, el Pedro Manzano (RETT Princesa) amb un temps de 02:07:36 hauria de lluitar fins el final per a no ser atrapat per un ben tornat a les curses de muntanya, Lluís Barbé (OLLU RACERS) i tercer classificat amb 02:08:33.

Els fem passar per micro i com no l’amic Roger els caça a l’arribada on comencen a respirar i a amagar els ullals, com han corregut aquest senglar senyors!

 

 

Teníem pota avui i les quinieles eren fàcils de fer, tot i que sempre hi ha el factor sort en joc, més o menys cadascú va fer la cursa que tenia previst trobar-se i uns més eufòrics que d’altres anaven finalitzant les dues distàncies sense més, bé i amb alguna ferida al terrat per part d’alguns corredors que no s’ajupien prou per a sortejar algun tronc o branca.

Pel que fa a les dones les més fortes dels 21km i que deixarien el podi femení tancat i barrat serien:
 Cristina Sansalvador 02:39:58
 Pili Ureña 02:42:05
 Lai Martínez 02:42:11

Val a dir que també en aquesta cursa molts homes varen quedar lluny de poder enxampar a les romanes, aquestes grans corredores estan més fortes que el vinagre de vi de Can Viñas.

 

 

Una jornada com aquesta la somiem totes les persones que dediquem moltes hores a fer d’una cursa un record inesborrable pels corredors, molta feina a fer però sempre amb unes companyes i companys de cine. M’agrada veure com executen els temps en cada situació de cursa i el més important, l’atenció als corredors que mai pot descuidar-se.

Les opinions a posteriori són molt favorables a l’organització, BESTTRAIL ho va petar. Sóc plenament conscient però que per més encert que puguin tenir i alhora exits en les seves curses, sempre hi haurà qui ho posarà tot a parir a les xxss. Una cursa et pot sortir malament o no tan bé com esperaves, però res bé sol. Ni per bo ni per dolent.

 

 

El millor de tot va ser comprovar que el fair play va parlar en clau femenina, i és que tota una campiona com la Miriam Moreno (Sport HG) va donar una lliçó a tots els participants i a l’organització quan des del moment que va adonar-se que liderava la cursa femenina de manera incorrecta per haver fet un tram menys i havent retallat uns bons metres a la segona i tercera classificada. Va avisar als controls i les seves rivals, que no entenien res de res fins que ella els hi explicava que renunciava al podi però que ja posada guanyaria la cursa, aquesta noia és molt humil i alhora treballadora, va dignificar aquest esport com ninguna. Gràcies Miriam!

 

 

Llarga vida a la feina ben feta BESTTRAIL, que hablenluego caminaremos!

Fins aviat romans, o fins diumenge a la SERRATRAIL de Vallromanes!

Salut, pau i muntanyes!

Fotos de David Rueda, Jordi Santacana i Roger Mestres.

https://www.flickr.com/photos/besttrail/sets/72157711929439602/

By | 2019-11-28T11:34:30+02:00 Novembre 28th, 2019|Sin categoría|Comentaris tancats a TERRANEGRA TRAIL, ullals llimats.

About the Author: