ULTRABIKE 2018, el 12 de maig no l’oblidaré mai més.

ULTRABIKE 2018, el 12 de maig no l’oblidaré mai més.

L’any passat des de Sant Celoni i ja va ser èpica.
Enguany des de Breda ho ha sigut tot. A part d’una cursa de navegació i resistència damunt la btt havies de tenir bon cos, millor forma i sobretot molta fortalesa mental.

Per igual, les cames i el “terrat” havien d’entendre’s a la perfecció, sinó podies passar moments d’intentar abandonar (alguns ho varen fer) i sumat als qui tenien problemes de navegació o corredors/es amb una avería a laseva btt els impedia acabar la cursa.

Divendres des de Breda alhora del brífing es va recordar l’importància de comprovar si la descàrrega del track era bona, fiable i correcte. Molts no ho varen fer i ho varen passar malament molts quilòmetres però entre uns i d’altres ho varen suportar, d’altres més desesperats és buscaven la vida per no perdre’s.

La tecnologia pot jugar-te una mala passada si ho vol i tu no hi pots fer molt, en el meu cas sols em quedava consolar als qui empipats arribaven com podien. D’altres arribaven perquè et deien que uns tenien un gps del Bazar o bé que eren molt inexperts. Com inexperts també algun participant que abandonava perquè s’adona que ULTRABIKE és massa dur

215km amb +7.900mts. per a la distància PRO i uns 143km i +5.100 per a la AVENTURA. Això és serio.

Eren les 07:00 del matí i en diuen que d’hem d’esperar cinc minuts perquè encara hi ha bikers que a última hora encara estan preparant tot el seu equip, els altres ja són dins el caixó de sortida amb la prèvia revisió del material obligatori que anava gestionant els meus companys d’staff.

El meu amic Jordi Santacana immortalitza la sortida i els moments previs.

Fem el tradicional compte enrere i surten els bikers a pedalar-la i cinc minuts més tard rebo la trucada de la mare, la veritat és que l’esperava, conscient que no hem trucava per a felicitar-me o per preguntar-me si hi aniria a dinar al migdia.
El pare deia prou i fins aquí arribo! Moria deixant de patir i després de lluitar-ho tot durant més de 10 anys.
En aquell moment de plors que sempre imaginava tenia que arribar vaig sentir més que mai l’energia dels de BESTTRAIL, de no ser a Breda amb ells hagués abandonat la cursa estant amb un altre staff. Però aquesta gent són especials. són humanament perfectes i els seus ànims i abraçades varen donar-me la força per després de desconnectar un parell d’hores i estar amb la família i amb el pare, tornar i donar el millor de mi tot i el mal cos.

Al Poliesportiu de Breda hi teníem el Village d’arribada dels participants i dels seus acompanyants que podien descansar a les grades o a la cafeteria que l’staff va muntar per a rebre’l‘s amb la millor voluntat.

Passen les hores i arriben els primers ciclistes dels amb mala sort, han trencat algun component de la seva bicicleta i no han pogut continuar.
També arriba algú que des de el quilòmetre 5 anava amb vòmits, d’altres que no ho veuen clar, i es clar els guanyadors de l’AVENTURA i tot el gruix de ciclistes que havien optat per aquesta distància i en poques hores més de diferència arribava el guanyador de la PRO (Joan Campà Martell) i el segon i tercer classificats.

També els equips formats per parelles d’homes i mixtes, i així tot d’una fem els podis amb tots/es els guanyadors/es de les diferents categories i distàncies.
Un espectacle impressionant és veure aquest vídeo que el David Rueda ha editat i gravat.

Aqui teniu les classificacions dels trams cronometrats d’Arbucies i fins al Convent: https://drive.google.com/file/d/11LAL0iGEHVopjJzC7GdyLb46EjYrnBPP/view i https://drive.google.com/file/d/1bfB7I4UlUTezhDqji-PYVKzAD10fnmZB/view

Totes les imatges de la ULTRABIKE les teniu aquí: https://www.facebook.com/Ultrabike-619508274815405/

Un servidor estarà de dol fins que acabí aquesta crònica que mai hauria d’haver sigut.
Sento molt no penjar totes les fotografies que de costum comparteixo fent esment al seu autor.
Estem amb la moral corcada, però tranquils que no per gaire temps, doncs com el pare sempre deia….. Fes quelcom que et faci estar ocupat, el sofà és tou a l’inici i al cap d’una estona ja et  fa mal d’esquena. Així que amunt!

Vull felicitar a tots/es els/les participants, els considero persones carregades de motius per a patir i alhora gaudir.
La paraula ULTRA diu més del que calla, sols has d’escoltar el que ens deien a l’arribada els ciclistes al trepitjar la catifa vermella.

Vull agrair al Pere Tutusaus, a la Laia Montoliu, a la Gemma Palau, així com a tot l’equip humà que vestia BESTTRAIL aquest divendres, dissabte i diumenge.
Us en dec una, en aquesta vaig mirar de fer-ho el millor possible i aguantar el tipus amb la màxima professionalitat, però les forces seguien minvant i no podia rebre a l’últim corredor.

Gràcies per fer-me costat i per les abraçades!
Gràcies per treure’m el millor de mi en un moment tan complicat.

Ara sé que tinc una segona família, sou els de Can BESTTRAIL que m’heu donat molta vida, gràcies!

Fins a sempre més pare.

By | 2018-06-01T11:05:26+00:00 maig 15th, 2018|Sin categoría|Comentaris tancats a ULTRABIKE 2018, el 12 de maig no l’oblidaré mai més.

About the Author: