UTMC, els romans veuen la glòria.

UTMC, els romans veuen la glòria.

Primer de tot cal dir que la crònica de l’Ultra Trail Montnegre Corredor d’enguany parlarà ben poc dels primers classificats a les respectives distàncies, penso que cal realçar el que BESTTRAIL va fer.

Per situar-nos una mica partirem comentant que els efectes del fenomen Gloria van originar uns desperfectes a la natura i a la vida de moltes persones, crec que això ho sap tothom.
Molts dels afectats per la retallada dels quilòmetres de l’ULTRA comprenien i acceptaven aquesta modificació i així ens ho feien saber, alguns però volien saber per a quines raons és descartaven altres alternatives i un cop explicades seguíem palpant en l’ambient una sensació de conformitat i de solidaritat amb l’organització.

Cal destacar la figura del Race Director, si hi ha algú interessat a oferir sempre un bon espectacle als participants de les curses que produeix BESTTRAIL, aquest és el Pere Tutusaus. Incansable i tossut i alhora compromès amb la defensa dels valors de l’esport i els drets i responsabilitats de l’empresa que gestiona.

Internament tots seguim les indicacions dies abans i rebem la informació del que es cuina a cada esdeveniment esportiu que gestionem l’staff. Amb tanta cursa, tants desplaçaments i sobretot tants quilòmetres sorgeixen sinergies molt ben parides i sobretot surt i la llum una amistat amb cadascun dels components dels diferents equips que es formen i això ens retroalimenta molt sanament.

 

 

A Vallgorguina vàrem comprovar que la paraula i el sentiment de respecte a la natura és tant o més significatiu i explícit que el respecte i l’educació. Les cares de molts participants quan varen veure com estava la muntanya quedaven gravades a les retines dels tècnics de muntanya que varen fer la neteja i el marcatge de la cursa i que els corredors/es trobarien posteriorment a cada avituallament o als controls de pas.

Sento un orgull de pertànyer a una família i aquesta alhora és valorada en bona part pèls allà presents i això com dic ens dóna molta confiança. Som persones com tots els mortals.

 

 

Ara bé haig de matisar un punt que considero ha quedat al descobert, i és que cap empresa que organitzi esdeveniments està per damunt de les institucions i els agents competents que estableixen la gestió dels espais naturals, en el cas de BESTTRAIL en aquesta cursa la prioritat absoluta va ser la seguretat dels participants, la dels components del seu staff i la de les persones que ofereixen altres serveis contractats.

Potser em llegiu i penseu que no sóc parcial, podria ser. També podria donar-se el cas que una persona que faci la mateixa feina que jo no tingui un positivisme elevat i entengui totes les parts, no és al meu cas. Sóc un privilegiat que provoca moments bonics amb la complicitat de la gent i tinc una perspectiva pot ser que difereix molt, poc o gens de la teva. Això és una qüestió de personalitat suposo.

 

 

Tant a Vallgorguina el mateix dissabte quan instal·lava part de l’equip de só ja anàvem conversant amb els primers participants que es disposaven a recollir el seu dorsal. Molts arribats de diferents punts de la península i també molta presència estrangera. La UTMC estava retallada sí però tenia els mateixos ingredients que en les passades edicions.

 

 

Amb el bon amic Roger anàvem com a firaires muntant sortides entre inflables i equips de so, entre converses però sense descuidar el seguiment de la cursa i dels corredors. Quilòmetres d’amistat i amb una predisposició latent en oferir el millor tracte i la millor atenció als romans i romanes, és tot un pou de sabiessa.

Els protagonistes varen ser els que veieu en aquestes classificacions, no va ser fàcil córrer amb uns ritmes tan alts des de l’inici en cada distància i això feia que s’estiressin els grups dels líders.

https://drive.google.com/drive/folders/18GQWUJxK84oQCED8XpmmTQ5ckD2C1wWg?fbclid=IwAR1cVOR-MzX_ns529cV3J8lNu9uAH5LhoeQCBDARW2fsdFEn6Oo2-ckRCTk

Un control total de la cursa per part també del David Monferrer que coordinat amb il capo anaven resolent els imprevistos que podien presentar-se.
Les arribades i sobretot les respostes de la gent eren generalment positives i amb una càrrega considerable d’emoció i de cansament, com els darrers dies també al migdia les temperatures s’elevaven per sobre dels 17 graus, una bogeria a 1 de Febrer.

 

 

Les imatges oficials que veureu són obra de Pau Aguilera, Jordi Santacana, Roger Salanova i el Roger Mestre.
No sé vosaltres però jo en veure únicament als corredors i corredores solament a les arribades, quan els veig en fotografies o vídeos lluitant cada obstacle o patint en algun corriol o desfondant-se a ritme africa per les pistes sento una absoluta admiració i un respecte total envers el seu compromís amb l’esport i en la defensa dels valors que la nodreixen.

 

 

No parlo de podis ni de cronòmetres avui tampoc, hi ha curses que mereixen una reflexió més acurada en contingut bàsics i aquesta cursa pel seu condicionant medi ambiental i sobretot pel que va provocar i/o encadenar alguna mena de dubte sobre la manera de fer de l’organització he cregut oportú encaminar les meves lletres cap a una defensa envers les persones que s’hagin vist afectades i que no hagin encaixat amb naturalitat una decisió tan difícil de prendre.

 

 

Com deia, som persones i entre persones ens hem de relacionar i per això ens comuniquem, per entendre’ns o no, però ens hem de comunicar i sobretot deixar els interessos personals si volem avançar com a societat. Ja prou fotuda és la vida com per a amargar- se
voluntàriament amb un ressentiment propi d’edats de secundària, sentit comú i seny!

Res més, m’acomiado ara si parlant en clau esportiva dels romans i les romanes que es varen penjar el dorsal aquest dissabte passat, haig de treure el temps de sota les pedres per anotar a la meva llibreta de notes el nom d’alguna corredora o corredor que no tenia fitxat o fitxada. Pronòstics i apostes que faig sempre a títol individual quan em passen els llistats d’inscripcions i on sempre surt apareix algun tapat.

 

 

Haig de felicitar a tota la gent que va sentir la cursa com la vaig sentir jo i sobretot recordar a qui no l’hagi gaudit, que l’any que ve tindrà l’oportunitat de treure’s l’espina. Això si, no t’aturis que encara falten deu mesos i cal posar-se les piles durant tot l’any.

Salut, pau i muntanyes!

 

By | 2020-02-04T13:48:03+02:00 Febrer 4th, 2020|Sin categoría|Comentaris tancats a UTMC, els romans veuen la glòria.

About the Author: