VALL DE LORD TRAIL, una de les grans BESTTRAILadas.

VALL DE LORD TRAIL, una de les grans BESTTRAILadas.

Aquest cap de setmana tocava VALL DE LORD TRAIL des de La Coma i La Pedra (Solsonès).
Una vall desconeguda per a molts, també per a mi. Tenia la referència de l’Estació del Port de Compte i la Vall d’Uixó, però la Vall de Lord i el seu encant em varen deixar satisfet.
He visualitzat les primeres imatges del Marc Sixto i del Jordi Santacana i com sempre dic, a part de veure per on fan córrer, gaudir i sovint patir, als nostres romans.
Les panoràmiques són espectaculars i sumat a la no sobreexplotació el territori podríem dir que no té res a envejar al Ripollès o a la Cerdanya, van ben servit de muntanya. De muntanya no els en falta.

Arribem a mitja tarda al Refugi Bages (Port del Compte) i com no ens afegim a l’STAFF BESTTRAIL, la meva segona família.
Hem posen al dia in situ i m’ensenyen per on dimonis han hagut de portejar prop de 500kg de material a punts d’avituallaments on era totalment impossible accedir-hi amb cap altre mitjà que no fos caminant.

Fan portejos d’ampolles de cola, garrafons d’aigua, menjar, menjar, taules….. Els sherpas BESTTRAIL apart de ser tècnics de muntanya són uns perfeccionistes de mena, i compromesos fins al final, peti qui peti.

Sopem i en res a dormir que demà a les 04:00 toquen diana. Seguim la comitiva i amb 10 minuts ja som a l’interior de la plaça de l’Església de La Coma per a muntar el set al Village, punt de sortida i arribades de totes les distàncies.


Teníem un bon menú per a distreure a les romanes arribades d’arreu, també d’Irlanda i de València.
Marató 44km i +2.859mts. Cota màx. Padró dels quatre batlles. 2.388mts
Mitja Marató 21km i +1.502mts. Cota màx. Cap del Verd 2.283mts
I la Trail de 14km amb +898mts. Cota màx. Coll dels brulls 1.836mts.

L’ambient de les curses guapes hi era, es respirava lentament tot ajustant components i amb quatre escalfades molts es disposaven a fer de la seva cursa una aventura personal. Motius no els faltava.

Dir que va ser una cursa neta és quedar-se molt curt, de fet no recordo darrerament que un cas com el viscut amb el podi femení de la Marató m’hagi passat, sincerament potser sí que el fair play sempre ha predominat on posem veu, és el desig personal d’un mateix que el joc sigui net.
La lliçó de fidelitat i grandesa humana que varen exhibir les tres primeres classificades va ser de les que recordaré en temps. Una lliçó senyors!
Amics que corrien, coneguts i saludats i algun que altre company d’STAFF que en aquesta cursa predilecte per a ell, va i queda 5è de la general de la Trail i 1er Sènior, enhorabona Bernat Segarra!

Una meravella de situació, la desitjada. Sols l’enrenou d’una cursa com aquesta i la resta com si aquí no hi passes pas res. Aquesta zona és verge, no l’han massacrat amb residencial de luxe ni sembla que hi habitin especuladors, molta pagesia sí, però la tranquil·litat que busques quan vols estar tranquil.

La cursa va ser un reclam per aquells que no portaven un objectiu en concret, això si, d’entre tantes corredores i corredors, el Jordi Vallés (TEAM INVERSE) va petar-ho, va rebentar el crono de la mitja marató. Diumenge era el seu dia i ho va aprofitar i de quina manera, intractable i en mode velocista.


Com el Xavier Espiña, aquest corredor autòcton i excorredor mundialista de Trail Running va imposar-se a la Marató, amb solvència però sense permetre’s gaire luxes, darrera hi havia també força emoció.


El Ricard Quiroga 2on i l’Adrià Borrego 3er de la Marató de Muntanya.


De nou vaig tornar a cantar podi a la Laura Fornieles i sembla que no té pinta a què s’acabí.


Un dels reptes era la tartera i si entreu al Facebook de BESTTRAIL o us espereu a que estiguin compartides al web de la cursa, flipareu una mica, o potser una mica molt.


Aquí teniu els cronos: https://app.evorama.com/es/live/vall-de-lord-2018

L’imatge però de la jornada és aquesta, la Merlès, la Belén i l’Ari.

Tres corredores que fan festa i fan pinya alhora, exhibeixen categoria destacadament i descaradament. Coi són unes tossudes aquestes romanes. No es rendeixen mai i enfoquen el repte individualment. No formen part del mateix equip, són però d’un selecte equip d’esportistes que reparteixen emoció dins la competitivitat, una emoció dolça.

Tinc clar que sóc afortunat de viure el moments dels altres tot amplificant-los a ells l’ànim. Però sovint elles i ells, els meu romans em nodreixen de vitalitat i d’harmonia, de pau i de grandesa humana. La gent que s’obre el pit i et fa partícip del llenguatge emocional del seu cor és la que val la pena admirar. Els referents ho són sempre, també quan en descobreixes la d’algú en qui ja i tens sintonia o feeling que diríem els modernets.

Gràcies Lluís, Oriol, Àfrica i nebot per regalar-me un final de VALL DE LORD TRAIL tan bonic, ha sigut un regal ser-hi present per a què la funció acabés amb el millor argument.

Vull felicitar a totes les participants, perquè els companys d’STAFF que varen desvalisar els recorreguts no es varen trobar amb cap resta d’embolcall de cap corredor. Això vol dir que estan conscienciats la majoria, tot i que sempre apareix el típic marrano, en aquesta cursa no es va donar el cas. Petjada verda amics i conscienciació mediambiental per a tots.

Gràcies mosen per deixar-nos la plaça de l’esglèsia, queda clar qui mana en aquest poble.

I com sempre, gràcies BESTTRAIL per deixar-me respirar aire pur dins d’una de les vostres curses pure trailrunning.

Ara toca fer setmana de revetlla en honor al pare i a un servidor, la següent serà Castell Contra Crono (Hostrailric).

By | 2018-06-19T19:51:06+00:00 juny 19th, 2018|Sin categoría|Comentaris tancats a VALL DE LORD TRAIL, una de les grans BESTTRAILadas.

About the Author: