5 CIMS, a Osor impera el seny.

5 CIMS, a Osor impera el seny.

Ha costat suor i llàgrimes sí, però també a suposat un canvi en la manera de tractar la situació que a títol personal he viscut setmanes abans de la cursa. A veure si així em trec un pes del damunt…..

La cursa 5CIMS enguany no disposava dels permisos per a disputar-se al Parc Natural del Montseny i trobava una alternativa a tocar del massís amb Les Guilleries per a poder fer realitat una tornada que almenys jo enyorava amb molta paciència, poder posar veu de nou a una cursa de BESTTRAIL i poder retrobar-me amb companys/es de la companyia del Maresme i amb molta gent coneguda..

 

 

Va ser curiós saludar-me amb alguns d’ells en finalitzar la cursa, entre que no vàrem compartir espais de convivència en cap moment i que alguns dels tècnics de muntanya acostumen a fer vida a cotes altes i també les nits.
Igual que amb el Pau Aguilera (fotògraf), em quedo amb les ganes de veure a més membres de l’staff i fer-la petar amb la mascareta posada ni que sigui.

 

 

No era la primera vegada que posava veu a una cursa a Les Guilleries, de fet l’any 2019 vaig posar veu a la cursa que porta el mateix nom de la comarca i ho vàrem passar la mar de bé en bona part pel tarannà de la seva gent i per la implicació de tot un poble.

Un bon dia vaig decidir acompanyar a dos tècnics de circuit que anaven a fer una prospecció per a la 5CIMS del terreny per a fer un anàlisis d’aquest, volia viure en primera persona com s’interpretaven els plànols, la cartografia i orografia d’aquestes salvatges contrades a més a més de poder conèixer de primera mà la feina que fan aquests tècnics i viure una jornada de muntanya rica i plena.

M’ho vaig passar tan bé que fins i tot aquell dia vaig fer un vídeo i el vaig compartir a Instagram. Allò que havia de servir per explicar el que jo sentia en aquell moment i la relació que hi feia amb la cursa 5CIMS va girar-se en contra meva. Vaig rebre queixes en representació d’un col·lectiu de persones i entitats i des d’aquell moment les vibracions han variat i han fet un tomb amb caire de càstig.

No ho he viscut mai això i em fa rabia que puguin pensar que he obrat de manera interessada amb algú en concret. M’emporto una decepció que no tocava i menys quan a certes persones les tens amb molt bona consideració i els guardes molt d’afecte. Suposo que això encara fa que ho trobi més injust i absurd alhora. El telèfon enguany no sonarà per a posar veu al TRAIL de Les GUILLERIES, de fet ara mateix crec que la meva veu no s’escoltarà més a una cursa a Les Guilleries.

La sensació d’haver perdut més del que un pugui donar és tremenda, la buidor ha sigut màxima durant els dies previs a la cursa i ara haig de ser sincer i coherent per a no seguir fuetejant-me el cor.
Estar al mig és el que té, les garrotades les pots rebre sempre per dues bandes i sense tenir-hi res a veure-hi, ho he acceptat sempre que he volgut mitjançar en una conciliació. Però és injust tot i que ja ho tinc coll avall.
La sensació de culpabilitat la vull deixar enrere i òbviament oblidar del tot el que ha passat, prou complicada és la vida per a complicar-me-la jo més encara.

 

 

Per sort la cursa ja esta feta i per més bé o per més malament va ser un encert el canvi d’ubicació. La majoria dels corredors i corredores crec que la varen patir i gaudir en igualtat de sensacions i emocions. Alguns ens ho deien a l’arribada i d’altres ho han manifestat aquests tres dies post cursa.
Però també hi ha hagut crítica i cal assumir-la, jo ho faig per la part que em toca i en el camp que m’ocupa. Algunes queixes no les vaig atendre en viu, però les he llegit gairebé totes a la xarxa.

Potser és la tensió de la competició o potser ha sigut la puta pandèmia, però he vist coses que no m’han agradat gens ni mica, les persones som extraordinàries sota control però som un horror quan perdem el nord, els papers o el sentit del ridícul.
El format de sortida no agrada a uns, però beneficia a uns altres i aquí ja hi tens el primer topall.
De veritat algú creu que ens diverteix estar fent càlculs i números per a fer tantes sortides esgraonades? Ja se que alguns respondrien el següent:

Doncs no feu curses!!!!

No veieu la feinada que suposa haver d’estar avisant als participants (quan falten 5 minuts molts encara sense haver-se posat els imperdibles) cada minut perquè arribin a temps al caixó?
Ens hem hagut d’adaptar a unes mesures sanitàries extraordinàries i hem de seguir al detall totes les mesures que indiquen els protocols si volem curses, l’exigència ja no sé si va ser desmesurada o va ser per ser BESTTRAIL l’organitzador, algú que hi té l’espina clavada i opta per emmerdar-ho tot quan menys convindria fer-ho, mereix quedar-se a casa confinat i deixar que la resta s’ho passin bé.

Els organitzadors de curses les han passat “canutes” durant més d’onze mesos i ara es troben amb la desaprovació de la gent, no només a Osor i no només amb el Trailrunning, sinó en general. Jo també consumeixo productes i no perquè algun d’ells m’hagi deixat d’agradar ho poso tot a parir, simplement ho deixo de consumir i llestos.
Un 90% de corredors/es porten alguna mena de rellotge o crono que activen a cada sortida i aturen a cada aturada d’activitat i amb això i tot calculem que de 500 participants uns 350 varen anar a preguntar a la CARPA DE CRONO quin havia estat el seu temps. Caldria una mica més d’empatía i no cagar-se amb tot amb el personal que fa possible les curses.
No em sembla just que companys que porten hores i hores desinfectant espais, materials i útils hagin de sentir-se o amenaçats o intimidats. No és de rebut quan el que fan ho fan perquè disfrutin els altres,

La cursa es va veure afectada per la no senyalització de la ruta dels carboners on aquesta ja esta marcada i senyalitzada amb pintura blava en forma de cercle. Potser si que un reforç hagués però estat bé. Però també es va haver de tornar a abalisar un parell de zones de pas que havien sigut senyalitzats prèviament, però que algú (com de costum) va decidir treure i així provocar que els corredors fessin un bucle de no retorn al track. El típic fill de sa mare vaja.

A les curses sempre passen coses i aquestes sempre són comentades vagin de cara o ens siguin desfavorables. BESTTRAIL sap on ha pogut fallar però també on no pot fallar i en línies generals crec que no va fallar per falta de previsió sinó pel condicionant de la Covid, l’accés de confiança, la mà de persones sense escrúpols i la “novetada” d’arribar per primer cop a un territori que encara no tens del tot controlat.

 

 

La resta va ser genial i ara si que em poso en mode felicitat màxima. Per què no em vaig abraçar, però vaig sentir molt escalf.
No vaig fer petons però em vaig posar ben vermell. No vaig fer els tradicionals “give me five” amb els romans i romanes però varen picar punys, colzes i ens llançàvem proclames eufòriques i sempre amb la mascareta posada.

Quatre distàncies que passaven dels 10km d’iniciació als 17km de la Trail, als 24km de la mitja i els 53km de la Marathon, la fotuda. Dic fotuda perquè va ser dura per lo ràpida i corredera que va ser i on el més rapid va ser Victor del Aguila (BUFF).

El cronos de totes les curses crec que ja estan tots al dia i actualitzats i per aquells que us agrada veure qui va guanyar cada cursa us recomano visiteu el web de la cursa www.5cims.cat
Les poques fotos que acompanyen la crònica son obra del Jordi Santacana, Marc Sixto i del noi del Solsonès, en Pau Aguilera.

Tenim en vista la TERRANEGRA, una de les curses on BESTTRAIL fot un cop de puny damunt la taula i ens regala una cursa espectacular on sí que podré gaudir més especialment en redactar-ne la visió i vivència.

Però al final tinc una sorpresa per anunciar que m’ajudarà a millorar les sensacions que tenia fa una estona. I és que finalment podré conèixer per dins com treballa una gent de Girona que fa unes curses de puta mare.

Ens veiem aquest cap de setmana Canet d’Adri amb els sonats de KLASSMARK i la seva preuada ROCACORBA.

Salut, pau i muntanyes!

By | 2021-03-31T19:52:25+02:00 març 31st, 2021|Sin categoría|Comentaris tancats a 5 CIMS, a Osor impera el seny.

About the Author: