CURSA BALCÓ DE L’EMPORDÀ, el Trail panoràmic.

CURSA BALCÓ DE L’EMPORDÀ, el Trail panoràmic.

Avui vinc a parlar-vos de la meva experiència a Palau Saverdera el passat cap de setmana amb la Cursa BALCÓ DE L’EMPORDÀ com a motiu de la meva presencia i estada a les terres empordanès. Us a agradat la foto de capçalera? Es obra de Joan Colom, un altre geni de la vida.

En curses com aquestes em sento molt còmode i sobretot disposat a participar i a ser més útil a l’organització, i és que opino sempre el mateix quan es tracta d’anar a un lloc encantador, poc massificat i on tot un poble viu i sent la seva cursa com a un segell propi que els fa treure l’orgull. Les curses del pot petit i la bona confitura desprenen un tarannà que m’atrau com a un imant.

 

 

Prop de 400 participants en una jornada que tenia dues propostes prou atraients pels amants de la muntanya. La Marxa amb els seus 7 km i més de +400m es una consolidació com a proposta, les set edicions així ho diuen. Alhora és una oportunitat per a diferents públics donat que pots també córrer o caminar fins a l’ermita de Sant Onofre. Molts aprofiten la Marxa per a fer un Trail super exprés i d’altres en família o amb amigues o companys de feina fan l’ascens i gaudeixen d’una panoràmica realment espectacular.

 

 

Enguany era la segona edició del TRAIL BALCÓ DE L’EMPORDÀ i tenia moltes ganes de treure’n l’entrellat sobre el seu contingut. Ja us podeu imaginar que 16 quilòmetres i més de 1100 metres de desnivell positiu en una Serra de Verdera abrupte i rocosa, salvatge i desafiant des de la primera rampa eren ingredients d’un alt contingut de patiment i de lluita constant.

Dissabte ja ens instal·lem i ens posem al dia amb el Carles, la Núria, el Raimon i la resta d’Staff que van preparant bosses de corredors, dorsals i avituallaments.
La cosa pinta bé em dic, ho comprovo amb la generosa hospitalitat d’uns i d’altres. També amb el personal de l’Hotel Niu de Sol on ens allotgem la família al complet i gaudim d’una tranquil·litat i una gastronomia excel·lent.

He tingut un lapsus i no he agraït com pertocava fer a la Regidoria d’Esports i a l’Ajuntament tot el suport incondicional a la cursa. Ja veieu jo també m’equivoco!

La primera sensació que vaig tenir és la de veure una colla de gent motivada perquè tot sortís perfecte i el repartiment de tasques i funcions queda clar i ben repartit. A les 08:00 del matí ja muntem tot el circ i veig moltes samarretes blanques, vaig quedar parat!

 

 

Una desena de voluntaris a la zona de sortida i serveis de la cursa i no  quanta gent més a la muntanya, increïble com pugen i baixen aquesta gent del Fitó, del Monestir de Sant Pere de Rodes o de Júpiter! De fet en Carles Moreta que en bona part té el track inserit a les seves neurones n’és el seu ideòleg i coneix pam a pam cada racó.
Però és que en Raimon Suñer inclòs té la seva terra tatuada a la pell amb un espectacular relleu de la Serra de Verdera i el Fitó i Mas Ventós.

De les noies que teníem al caixó de sortida en podíem extreure que hi hauria competitivitat i que les que s’enfilessin al podi ho farien desprès de lluitar-ho tot fins al final, i així va ser.

Us vull parlar del fair play en clau de curses per muntanya perquè ni ha un decàleg generalitzat i basat en el respecte a la natura i l’entorn i com no, en els valors més humanitzats que poden tenir les persones. Cal entendre les curses com a un esport on per moments el joc de la guilla sembla que pretengui fer acte de presència amb les disputes especialment dels líders de les curses. Però cal ser honest i ser sincer amb un mateix, si no ho fas com a corredor/a o com a organitzador, no jugues net i perds l’essència de l’esport.

Cal aclarir el succeït amb la classificació femenina de la cursa.
Després que una sèrie de participants advertissin a la gent de l’avituallament de Sant Pere de Roda que la dorsal número 40, juntament amb un altre participant, s’havien estalviat la volta al Monestir, a l’arribada es va revisar el track de la participant que va passar primera per l’arc d’arribada, i amb les presses, es va cometre l’errada de confondre la volta al Castell de Sant Salvador amb la de Sant Pere, coses que passen havent de prendre decisions ràpides.
Com que no ens vàrem quedar tranquils, en arribar a casa i davant l’ordinador es va revisar amb calma el track, i es comprovà que efectivament s’havia saltat la volta.
Amb direcció de cursa es va valorar què fer. Com que estem convençuts que la dorsal 40 no va ser conscient en cap moment que havia retallat, doncs no es va negar a que li reviséssim el track a l’arribada, va ser penalitzada amb 5 minuts en comptes de ser desqualificada, d’aquesta manera la dorsal 105 passava a ser la primera classificada i la 40 la segona.

Amb 02:32:20 la Laura Lozano es feia amb la tercera posició pel que fa al podi femení, una altre crack!

Si us perdeu l’esport femení, us esteu perdent la meitat de l’espectacle!

La disputa masculina també va ser-hi, però va durar fins que un Rubén Hernández desbocat baixava llimant les soles i treien espurnes als rocs de la muntanya.
Va haver de volar i saltar com un cabirol per aturar el cronometre en 01:48:03. El corredor del TRAIL RUNNING GIRONA es prepara per anar a córrer a Penyagolosa Trail i sens dubte aquest terreny escau similar al que es trobarà en aquesta gran cursa.

Una mica de xapa i pintura i com nou campió!

 

 

En segona posició entrava Miquel Cruz a gairebé cinc minuts del guanyador. Venia amarat de suor i satisfet per la seva gran cursa on va defensar-se com va poder dels atacs del Rubén a les primeres pujades i on va resignar-se controlant en tot moment al tercer classificat Martí Puig, que emocionat no es creia el seu registre de 01:56:27.
La medalla de xocolata seria pel guanyador de la primera edició, Desi Mateo a gairebé un minut i mig del tercer classificat. La resta de classificacions les teniu en el següent enllaç:

https://www.curses.cat/balcoemporda2020/classifica.php?tipus=g1

A la plaça de la Font de Mallola anaven arribant tots els romans i totes les romanes que de diferents punts de Catalunya venien disposats a gaudir d’un matinal amb una temperatura massa primaverenca en un mes de febrer. El temps és boig i la natura més sàvia que nosaltres.

Uns més ràpids i d’altres amb més pebrots que un servidor. Tinc clar que qui ha dignificar l’esport son els esportistes però també els qui estem constantment envoltats d’ells/es i podem aportar-hi el nostra granet de sorra. El fotogràf va tenir un gest per a tohom.

 

 

Les fotos que acompanyen la crònica son obra de Eladio Rueda, unes captures que mostren la bellesa i l’encant de les muntanyes empordaneses, la badia i el golf de Roses i les cares de patiment i de trapelles dels participants a la cursa BALCÓ DE L’EMPORDÀ. Genial company!

https://drive.google.com/drive/folders/1FrX8q7E4HeEnfqsRpMUtF79Exn5YeVW0?fbclid=IwAR1JLCHIswQl7c7relV6B7eEW4I0cQc5cpgGLYjr8eolJUE6i95j6AiBrpQ

Espero tornar-hi l’any vinent perquè em vaig quedar amb ganes de més sarau, també vaig conèixer en primera persona al Frank de RedInk i a molts corredors i corredores que no tenia fitxats i que hauré de tenir presents a les properes travesses.

Res més amics, crec que no em deixo gaire cosa per enllustrar.

Vull agrair-vos la confiança feta i sobretot el tracte que m’heu ofert, sou l’òstia colla i si seguiu fent valdre la qualitat de la cursa en el seu format esportiu segurament que aquesta serà d’aquelles curses que es faran un espai en molt poc temps.

Felicitats Ajuntament de Palau Savardera per la feinada que vàreu fotre, seria imposible una festa com la que es vàreu oferir sense el vostra compromís.

Gràcies BALCÓ DE L’EMPORDÀ!

Salut, pau i muntanyes!

 

By | 2020-02-11T17:27:31+02:00 febrer 11th, 2020|Sin categoría|Comentaris tancats a CURSA BALCÓ DE L’EMPORDÀ, el Trail panoràmic.

About the Author: