XII CAMETA COIXA, com anell al dit.

XII CAMETA COIXA, com anell al dit.

Calenteta i per a vosaltres. La crònica post cursa de La Cameta Coixa d’enguany tocarà molts pals i espero que no em surti cap estella en aquest redactat.
Diuen que quan les coses funcionen és millor no tocar-les gaire i això és el que han fet els amics del CEM LA CAMETA COIXA. Un dels pilars d’aquesta organització (Dídac González) que durant aquests anys va estar al capdavant d’aquesta, deia prou.

Ell, el Dídac, va ser qui va creure que jo podria animar i locutar la cursa i per aquest motiu a l’any 2019 un servidor aniria a Miravet per primera vegada. Això ja t’ho e dit personalment amic Dídac, però em plau fer-ho públic i notori. Gràcies per la confiança, però sobretot gràcies per tanta implicació i per culminar junt amb qui ara agafa el teu relleu, un model de cursa pioner, únic i especial.

 

La vostra és d’aquelles organitzacions que viu la muntanya, i de manera molt sentida el seu territori, i això s’encomana a la resta. No he sentit ni llegit res negatiu de la vostra cursa i això ja parla per a si sol. Teniu un secret que vull revelar.
Sols l’amistat forjada en el respecte, l’amor i la confiança que us teniu pot ser la clau de tal èxit i d’un traspàs en la direcció de la cursa que ha resultat formidable així com en la producció d’un esdeveniment esportiu de primer nivell.

Teniu la flama i aquesta il·lumina a tot un poble, a una comarca i a qui us visita. Una demostració de força i d’un voluntariat extraordinari que interposa primer l’escalf cap al corredor i a totes les persones que ens sumem a l’staff de cursa. El tracte que oferiu és tan agraït que per moments sembla que estiguis a casa de la tieta o dels teus germans compartint vida.

 

Disculpeu-me si no vaig fer gaires rodes mencionant a tots els col·laboradors. Tres fulls plens de noms d’empreses, comerços, serveis, institucions...Una autèntica bogeria, i aquesta ajuda a entendre el volum del merder en el qual us foteu amb l’objectiu que de Miravet marxi tothom amb un record molt potent i esperançador. Amb gent com vosaltres aquest món no pot anar a la merda, sols pot millorar.
L’hospitalitat que ens vàreu brindar és impagable i no cal que us digui que teniu les portes de casa meva obertes els 365 dies de l’any, amb vosaltres fins i tot aniria a missa!

Estem en un moment de final de pandèmia i sembla que més d’hora que tard ens en sortirem, i m’agradaria dirigir aquestes paraules de gratitud a totes i cadascuna de les persones que vàreu entendre el principal missatge i que repetiria en contades ocasions per a recordar que entre totes ho havíem de fer bé. Tenim un Protocol FEEC molt segur i 100% fiable, però el més important és que s’aprecia de manera descarada la responsabilitat de tots els esportistes que accepteu els canvis i modificacions pertinents que ha provocat la Covid i que per moments ens ha condicionat un xic les nostres rutines a les curses. Gràcies per ajudar-nos a defensar als qui vivim d’alguna manera directa amb les curses que és fan i es desfan, l’esport és segur i forma part de la solució. Seguim!

Espero que entengueu que no vulgui en les cròniques post cursa de la Copa Catalana de Curses per Muntanya que faig, fer un copiar i enganxar amb els resultats de cada cursa o mencionant únicament a aquells romans i romanes que han obtingut podi. Seria injust no reconèixer a totes per igual, per a mi és molt important tenir-vos a totes presents i no focalitzar únicament la cursa a uns cronos o a uns noms i cognoms en concret. A part com ja vaig escriure en la crònica post TRENCACIMS, tinc dos companys a l’equip FEEC que ho fan molt millor i alhora són uns entesos.
No us negaré que sempre faig les meves pròpies “porres” o apostes, i sols alguns/es en sou còmplices o sovint implicats per mèrits propis.

 

El que més vaig trobar a faltar a Miravet era precisament fer les sortides dels participants des de l’interior del patí d’armes del Castell Templer, bé jo i penso que tothom ho va estranyar força. I és que aquest monument únic i tan ben conservat és la icona que lluita per ser igual o més protagonista que el mateix riu Ebre. Història, cultura i esport. Ja em direu si no és la millor combinació possible per a conèixer un territori.

La Ribera d’Ebre és treball, esforç i sentiment de pertinença i creieu-me si us dic que quan i ets, també ets fas una mica a la seva gent i al seu tarannà. La no massificació d’aquestes contrades també hi juga un paper important, en clau territorial a mi m’agrada que el desenvolupament dels territoris siguin progressiu i mai sobre un model especulatiu i caduc.

Potser els qui em coneixeu més a fons anireu quadrant que la crònica vagi més per a un costat que cap a un altre. Pels qui no dir-vos que em moc molts per sentiments i aquests quan els controles els pots aprofitar per emocionar. Us podeu imaginar el que representa que et diguin:
Joan t’has d’empadronar al nostre poble!
És fantàstic que valorin la teva feina, però encara ho és més que et demostrin tal efecte.
En aquest sentit suposo que tinc part de les taules de xerraire resoltes, però la resta és treball i també compromís i responsabilitat.

Una de les anècdotes gracioses que vàrem viure a la plaça de l’Arenal també parlava de compromís i és que els companys que s’encarregaven del servei d’avituallament final varen trobar una aliança de casament. Les bromes no varen faltar i és clar, calia trobar al seu propietari perquè si no algú ho hagués passat una mica malament a l’arribar a casa. Una cursa com anell al dit, mai millor dit.

Bé vaig acabant que em toca envernissar el moble camper que han parit per la FurgoBaffles d’SPEAKER EVENTS.

Abans, però voldria reprendre una mica el fil de l’inici d’aquesta tirallonga on he volgut remarcar sentir general de tots els qui vàrem ser a Miravet aquest cap de setmana i ens vàrem quedar impregnats amb el tracte que ens varen disposar des de els germans Sales, al Josep (president del CEM LA CAMETA COIXA ) la Cristina i totes les bones persones que ens varen fer bategar amb intensitat. Sou tremendos/es!

 

Poques vegades no parlo de quilòmetres o desnivells, d’avituallaments o d’altres aspectes més esportius a les meves cròniques i en aquesta ocasió he hagut de prioritzar el que em deia de nou el cor, i així ho he intentat expressar.

De Miravet a Palamós on ens espera un altre supercursa de KLASSMARK amb la TRAIL COSTA BRAVA. Això d’anar d’una punta del país a l’altre és sensacional perquè sempre em permet seguir aportant a les curses allò que he après amb les experiències i vivències amb moltes de les persones que potser ara em llegiu.

Moltes felicitats a tots/es els Romans i Romanes per la gran cursa que us vàreu fotre!
Enhorabona a la Selecció Catalana de Curses per Muntanya que ho va petar fort a la Copa d’Espanya a Algámitas (Sevilla).

Fins a l’any vinent Miravet, aneu preparant-vos que la que embolicarem serà de traca i mocador.

Salut, pau i muntanyes!

FOTOS: Jordi Santacana / Vicent Borrás.

By | 2021-04-20T19:58:44+02:00 abril 20th, 2021|Sin categoría|Comentaris tancats a XII CAMETA COIXA, com anell al dit.

About the Author: